Coca de brossat.

 

M’encanta el brossat, i na Catalina, que és quasi com una tia per jo, en fa una coca que l’ador. A més a més, el brossat el fan ells a casa, juntament amb un formatge tendre de cabra, que és una delícia.

Idò aquest divendres em va regalar brossat, i li vaig demanar a veure si em podia explicar com en feia la coca. I per descomptat que ho va fer! La vaig preparar i ens la vam menjar a matances aquest dissabte.

És una coca molt humida, amb una base de pasta brisa, i que resulta una delícia per tots els amants del brossat. A vegades, l’he tastada amb confitura, i no sabria dir-vos com m’agrada més!

Us agrada l’idea?

Continua llegint

Anuncis

Flam d’ou.

És una senzillesa. Ous, llet i sucre. Què s’obté? Un dolç ràpid, senzill, i per tots aquells amants del flam, una delícia. 

Aquest cap de setmana tenia quasi dues dotzenes d’ous a dins la gelera, i els hi havia de donar sortida com fos. Vaig demanar per casa si agradava el flam d’ou, i el resultat va esser un sí del pare, i un, ni me ve ni me va de ma mare i la meva germana. Fos com fos, m’hi vaig aventurar. I a dir veritat, el vespre quan vaig arribar a casa, ja en faltava un. Ma mare no havia pogut esperar a que fossin ben freds per tastar-lo, i li agradarà tant que se’l va acabar tot. Vaig estar més que contenta! 

El resultat d’aquesta recepta és un flam amb un pronunciat gust d’ou i un punt just de dolçor, per tant, si sou molt llépols podeu posar-hi més sucre. Si ho voleu alleugerir, els podeu fer amb llet desnatada també.

Les meves flameres eren força grosses, i me’n sortiren sis, però podria canviar segons el mida de la flamera. I per últim dir-vos que jo hi vaig posar set ous, perquè n’hi havia de petits i de grossos. Si són grossos bastaran sis.

Ho provam? 

Continua llegint

Coca de xocolata i whisky.

Aquesta és per excel·lència la coca de xocolata de la meva infància. Ha estat molts anys la base de les meves candeles, i la que preparava ma mare sempre. Jo no m’agradava el dolç, i no tenc record d’haver menjat mai pastís d’aniversari de ningú, però si menjava res, era coca d’aquesta. I és que la veritat, agrada a tothom, i és una delícia. De nina, la meva il·lusió era fer l’aniversari a l’escola, dur un pastís i bufar-lo amb els amics, però passa que el dia del meu aniversari sempre és festiu, dia 1 de març, i ho vaig celebrar poques vegades a classe. Idò una d’aquestes vegades, vaig ajudar a ma mare que ens va fer aquest pastís dins un motlle en forma d’ós, i no en va quedar cap mica ni una, va esser tot un èxit! Estava tan contenta i orgullosa, que no em va saber gens de greu que no n’hi hagués cap tros per mi. Gràcies mare, de cor.

Bé, i després de recordar aquells moments que ens fan vulnerables, us explicaré com és de senzilla de fer. No queda gens seca, però tampoc és embafadora. El whisky, només hi deixa un lleuger toc que la diferencia, i li proporciona humitat. Que el voleu substituïr per un altre licor, o per llet? Cap problema.

Cap xocoadicte que s’hi animi? 

Continua llegint

Magdalenes especiades de carabassa i anous.

Arribada la tardor, tot es tenyeix de colors terra, marrons, groguencs, taronges i carabasses. I precisament la carabassa és la protagonista d’aquestes magdalenes. He decidir fer-ne abans que se’n passi la temporada. La padrina me’n regalà una, i quin color més preciós que tenia quan la vaig encetar!

La recepta, me la va donar la meva padrina jove, a qui li agraden molt. Tenen un lleuger gust a carabassa, disfressat  de dolçor i espècies i gust d’anous. Jo les present tal qual, però amb cobertura de xocolata blanca o negra, han de ser excel·lents. Pel que fa a les anous, va al gust. Qui no n’hi vulgui posar, no pugui, s’estimi més posar-les hi més picades, menys… Cap problema, quedaran igual de bé. Jo els hi vaig posar lleugerament picades i aquí en teniu el resultat! No en menjaríeu una? 

Continua llegint

Barqueta de peres flamejades i crema de formatge blau.

Els contrastos de dolç i salat, de cruixent i tou, de fred i calent, m’entusiasmen! Són diferents, sorprenents, i no deixen indiferent a ningú. Per qui no ho ha tastat, sona molt estrany: pera i formatge? Idò jo vos anim a tots a que ho proveu. És senzillament suggerent, diferent, i personalment deliciós. 

El vaig preparar aquest dissabte perquè venien a sopar als amics a casa, i vaig dir, va jo me’n faré càrrec jo de la piada, i així ho vaig fer. Aquestes i les marineres que ja publicaré més endavant, van esser les que més agradaren. Les fotografies no són gran cosa, doncs no vaig tenir gaire temps per fotografiar-les, però esper que ja us en faceu  una idea. A qui l’hi han fet gana? 

Continua llegint