Rosquilles d’anís.

3.

Anís. Aquest el gust que caracteritza aquestes rosquilles, i tot i que a jo, personalment l’anís, no m’agrada, aquestes m’han agradat. Si bé els “nevaditos” tenen els seus adeptes per casa, les rosquilles van agradar més a casa dels padrins aquest diumenge. I és ben cert, que sobre gusts no hi ha res escrit!

La recepta, em va arribar des d’una veïna de Ca Sa Randera, la tenda on treballa una molt bona amiga de la família, i qui em va donar la recepta de la coca de brossat. I tan aviat com va arribar a casa, em vaig posar a fer-la. Em van deixar a més, un molinet per fer el cordell per després donar-li forma però no m’acabava d’anar bé, i vaig acabar fent-los a mà, i com que en surten bastants, ma mare em va ajudar a donar-los forma. D’aquí, vull donar les gràcies per la recepta, repetirem més d’una vegada.

No tenen cap complicació ni una. M’he quedat sense bàscula i per això us don la recepta com me la van donar a jo: amb tassons. En poder ho canviaré! Jo ho vaig fer amb tassons de 200 ml. 

Anem per feina…

Continua llegint

Anuncis

“Nevaditos”

7.

He posat aquest títol, perquè és com són més coneguts i no m’agradava gaire com sona la traducció, no sé perquè. Però ara al que anam, a qui no li ve de gust un mossegada d’aquest dolç tan típic als dies de Nadal? I és que entra tot sol! A ma mare, li agraden moltíssim. Sempre li havia sentit a dir… “Com m’agraden els nevaditos!” I jo, que sempre trob que tot el fet a casa guanya per 10, no podia estar-me de fer-ne un dia. Així que em vaig posar a cercar, i en vaig llegir tantes, que al final em vaig decidir per la més simple, i la que més em convencia: fidelitat absoluta als originals. Les quantitats les vaig trobar aquí, però en vaig variar una mica l’elaboració, perquè no m’acabava de convèncer.

No són un dolç molt embafós, cosa que els fa un pecat, i queden ideals per aquests dies. A casa, saïm no en falta, i de farina tampoc. L’únic ingredient que tal vegada es surt una mica de preu pot esser el vi blanc, del qual depèn un molt bon resultat a un resultat excel·lent. Però he de confessar que no hi vaig posar un vi gens car, i el resultat ha estat més que satisfactori.

L’únic inconvenient? Que la recepta ha de reposar d’un dia per l’altre, i l’elaboració duu una mica de feina, però res complicat i que no valgui la pena. A més, pels més menuts de la casa, és com un joc. A mi em quedaren petits, perquè no sabia que agafessin volum per sobre i el perdessin pels costats. I ja per acabar! Si no teniu tallador de pasta rodó (com jo), podeu servir-vos un tassó de plàstic fent-li un tall a la mida que més us convengui. Va de meravella. 

Anem amb la recepta…

Continua llegint

Brownie amb anous.

2.

Qui no ha menjat mai brownie? És tot un clàssic, i a més una delícia, veritat? Molt fàcil de fer, i sempre queda lluït. Idò sabíeu que aquest trosset de dolçor va aparèixer per error? Idò sembla que un cuiner americà feia un pastís de xocolata, però no va pensar a posar-hi el llevat, i va quedar així, baixet, atapeït, i humit. M’atreviria a dir que és l’error més dolç de la història.

Mai havia aconseguit que hem quedés una capa cruixent per sobre i un interior tendre. Aquest cap de setmana vaig anar a veure un amic, en Marc. A ell li agrada el brownie amb moltes anous, i com que demà fa devuit anys, n’hi vaig preparar un pensat precisament per ell, i avui el vos present a vosaltres. Ell i em va dir que estava aprovat. Molts d’anys Marc, que ja són divuit!

Què? Us ha fet mengera?  

Continua llegint

Paté de porc.

Paté de porc.

Heu fet mai paté? Si és que sí, estareu completament d’acord amb mi, que si comprat n’hi ha de boníssims, fet a casa és una delícia. I si no n’heu fet mai, vos anim a tots a que ho proveu, perquè és ben senzill. A casa nostra el feim el dia després de les matances, amb el fetge i la xulla del porc que reservam precisament per això. Ens agrada moltíssim, i si bé serveix per berenar, és boníssim en alguns entrants, inclús primers i segons. Un dia penjaré una barqueta de paté casolà amb ceba caramel·litzada que és per llepar-se’n els dits.

Un incís, hi ha molta gent que no li agrada el fetge, però que en canvi el paté sí, per tant, si el fetge no us diu res, no deixeu de provar de fer el paté perquè té poc a veure. La meva germana per exemple, el fetge no el pot ni veure, i el paté li agrada. 

La recepta que jo us proposo, ens la va facilitar el tio Domingo, que a l’hora li havia donada n’Óscar Martínez que són bons amics. Però nosaltres n’hem perdut les quantitats d’espècies i les vam posar al nostre gust. Jo us les don així, que és com ens agrada, però si preferiu que sigui una mica més coent (aquest no ho és quasi gens) podeu afegir-hi dos grams més de pebre bo.

De nou em disculpo per les fotografies i la falta de receptes, però estem en finals, i no puc dedicar-vos més temps. Però el Nadal és a la volta de la cantonada i promet més receptes, més idees, i vestir el bloc de dolços nadalencs. Quina il·lusió! 

Bé, anem amb la recepta…

Continua llegint