Pastís de formatge i confitura de fraules.

1.

Aquest és un dels pastissos que hem fet sempre a casa. I jo dic, que si una cosa es fa tan sovint, serà perquè té alguna cosa bona, o no? És fàcil, senzilla, lleugera, fresca i encanta. Això últim, sobre tot a la meva germana. Per això, aquesta recepta va per ella, perquè malgrat no ens ho diguem sovint, l’estim moltíssim. Gràcies Xisca Neus.

Bé, com un deia, es prepara en un tres i no res, només necessita unes hores de gelera. Per això és fantàstic per preparar-la amb antelació i si teniu un compromís, llevar-vos ho de sobre aviat i deixar tothom content (i amb bon gust de boca).

Respecte a la confitura, la meva, no té molt bona presència però la feim a casa, amb fraules de l’hort, i és molt bona. La podeu substituir per la confitura que volgueu, la que més us agradi! I només una cosa més, jo li pos talment, perquè és com més ens agrada, però si ho preferiu,  hi podeu dissoldre gelatina i que agafi cos. Queda més lluit, i si us agrada més, és un moment.

Us ha fet gana?

Continua llegint

Palos de crema.

2.

Segurament n’heu menjat algun cop, i si no n’heu menjat, segur que n’heu vist qualque vegada. Jo no n’havia fet mai, però a mon pare li agraden molt i em vaig dir que ho havia de provar. Qui no ho prova, no ho sap! Idò mans a l’obra. Em vaig posar a llegir-ne moltes receptes, mirant aquí, mirant allà, d’aquests m’agrada això, i d’aquests això… I aquest n’ha estat el resultat. El resultat em va satisfer, i van tenir força èxit, per tant, els compartesc amb vosaltres perquè us hi animeu!

Em va sorprendre la senzillesa.Resulta una recepta fàcil malgrat l’elaboració, i relativament ràpida. Però sobre tot queda lluïda, i si us agrada la crema, segur que us agradarà! Jo en vaig fer pals, perquè em va fer més gràcia, però la pasta és la mateixa que pels bunyols de vent. Ah! I a més a més, admet moltíssimes variacions. Esper que us agradi!

Anem amb la recepta.

Continua llegint

Picades d’abella.

2.

Primera recepta dolça d’aquest any nou, i aquesta vegada puc dir que es cenyeix perfectament al nom del bloc, de mel i sucre. Fàcils, amb sucre i mel.  I es que la veritat, les picades d’abella no tenen cap secret ni un, i es fan amb un obrir i tancar d’ulls! I a sobre, són un delícia i no embafen gens, són tot un vici.

Aquest dolç sembla que té el seu origen al poble de Manacor, on aquests dies han estat de festa per Sant Antoni. I a casa, com que mon pare és Toni, entre moltes altres coses, ens vam decidir a provar-les de fer. I ja us dic: a la primera. Tenen aquell toc cruixent de la pasta de fulls, el gustet de les ametlles, el sucre…

Don coratge a tothom perquè ho provi,a més a més, quedareu com reis amb un tres i no res. 

Continua llegint

Cocarrois de col i colflori.

5.

Tots els que sou de Mallorca, segur que n’heu menjat més d’una vegada. I és que la veritat, els cocarrois, són un plat salat ben nostre, juntament amb les panades. Es creu que tenen un orígen semític, perquè els jueus feien unes pastes semblants, però com sempre és difícil determinar un orígen concret.

Se’n fan tot l’any, i es solen farcir de verdura, però durant l’hivern és  la temporada natural de les hortalisses de fulla verda, i se’n fan de col, de colflori, d’espinacs, de bledes… Un dia us publicaré una recepte de cocarrois de patata i ceba, que són una delícia, però avui us en present uns de col i colflori. A més de les verdures, hi ha qui els acompanya amb panses, o també pinyons, botifarró o sobrassada. Va al gust de cadascú! A mi m’agraden talment, sense res, o amb qualque pansa.

La pasta, originàriament duia saïm, i jo n’hi he posat. I perquè suc de taronja? Perquè la meva padrina Bel n’hi posa, i m’agraden molt. He de dir-vos que no n’havia fet mai, però vaja, crec que estan aprovats, i us anim a tots a que proveu. Per mi a era la primera vegada, i si m’ha anat bé, no pot esser tan difícil!

Començam? 

Continua llegint