Coca del Pare Pius.

2.

Na Maria, una d’aquestes amigues de tota la vida, fa quinze dies, un dissabte, es va presentar a casa amb un tassonet de pasta i un full amb instruccions. N’havia sentit a parlar de la coca del Pare Pius, o coca de las Carmelitas Descalzas de Sevilla, de fet quan era petita sé que n’hi van regalar un tassó a ma mare que la va fer. La veritat em va fer molta il·lusió.

Vaig començar la recepta el dijous vinent i la vaig acabar aquest dissabte. Aquesta recepta té molts anys, i s’ha de fer en 10 dies, a partir de la massa del tassó que et regalen. Clar que segurament molts no la tendreu, per això he estat cercant per internet i he trobat la massa de la qual es parteix a aquest bloc, perquè sigueu els primers en començar aquesta cadena.

És una coca humida, i perfecte per berenar. Amb el gustet de canyella i taronja, i els trossets de poma, anous, i panses… és ideal. I el que fa més il·lusió és compartir-la amb tothom i formar part d’aquesta cadena. Sembla que ha de dur una feina, però no és així. És fa amb un tres i no res! 

Només he d’aclarir tres coses: la mesura és la del tassó amb la qual us regalen la massa, no es posa dins la gelera i finalment, que la podeu començar amb un cert temps des de que rebeu el tassó. Jo per exemple vaig començar dijous per fer-la dissabte.

Ho provam? És ben senzill!

Continua llegint

Mossegada de salmó i crema de formatge amb vinagreta de poma i mel.

1.

Més d’un pensareu, quina combinació més estranya. Però don fe, de que aquesta mescla de sabors dóna resultat. La dolçor justa de la mel i la poma, l’àcid d’aquesta, amb el fumat del salmó, la suavitat del formatge i aquella tapara que dona un toc diferent, no deixa indiferent a ningú.

Amb aquesta recepta, i la barqueta d’ou de guàtlera i sobrassada amb mel i romaní, em present al Concurs de Mossegades que organitza aquest mes de febrer Anardetapes. És al primer concurs en xarxa i el primer gastronòmic al qual me present, i em fa molta il·lusió. Han tingut molta paciència i han estat molt amables. Esper que sigui el primer de molts concursos, perquè serà una experiència fantàstica, i tots en traurem un caramull d’idees per uns bons aperitius.

mossegades

Anam amb la recepta? És ben senzilla!

Continua llegint

Una coca de xocolata genial.

1.

Un títol molt supersticiós veritat? Però mereixia algun honor. Sí, supòs que tothom té la seva coca de xocolata preferida. Per mi, és aquesta (de moment). Quan la vaig tastar, per primera vegada, vaig pensar amb vosaltres, i em vaig dir:  “Has de demanar la recepta Isabel Maria, i l’has de publicar. Aquesta delícia necessita ser compartida amb tothom!” És humida, dolça però sense ser embafadora, i no necessita res més, es fon fins la boca. Ben senzilla, i d’excel·lent resultat. Tot va a tast, però serà difícil que als xocoaddictes no us agradi! 

La coca que vaig tastar era feta de na Catalina, igual que la coca de brossat, i ella mateixa em va donar encantada la recepta. I per sant Antoni en fam fer dues. Una que el forn vell, (es va espatllar definitivament aquell dia) ens va cremar, i aquesta, que va quedar una mica massa cuita per fora. Però ara ja tenim forn nou, i no ens passarà més! (Ja era hora!) La que vam cremar, en vam berenar tota la setmana amb la llet. I què bona que era! De nou, moltíssimes gràcies per la recepta Catalina, i per aquesta mà que tens dins la cuina.

A més, he de dir una cosa, avui és un dia molt especial. Un dels meus millors amics, d’aquests que sempre hi són, fa devuit anys. No li vaig poder fer pastís, però li prepararem una festa sorpresa que entre tots va fer molt goig. Gràcies a ell, avui el bloc està en marxa, perquè fou qui me’l muntà. Un dia li faré una crema catalana, el seu postre preferit. Mil gràcies Jaume, i desitjar-te molts d’anys i bons. Molts junts! 

Després d’això, qui s’hi anima i em dieu que vos ha semblat? 

Continua llegint

Coca tovada d’albercocs i sobrassada.

1.

L’intenció no era fer aquesta coca. Jo volia mostrar-vos com és una coca de tallades, la típica de Mallorca per Carnestoltes. Però quan vaig anar a comprar el carabassat, no en vaig trobar ni a les botigues del poble, ni a les del poble veïnat.Quin greu em va saber…Però vaja, l’any que ve, si sóc entre vosaltres (que esper que sí!) intentaré publicar-vos una coca de talles, ben autèntica.

Avui, aquesta és la substituta, que de fet és exactament igual, però envers de posar-hi carabassat, du albercocs. (A casa ens agraden més.) Personalment, m’agrada molt més quan és temporada d’albercocs, i els podem posar frescs, i no en almívar com avui, però aquests en són un bon substitut tot l’any.

Arriba tard la recepta, però com sempre segon de batxillerat reclama més temps del que tinc per dedicar-vos. Però vaja, esper que us hi animeu.

Vos desitj un dolç Carnestoltes a tots! 

Continua llegint

Quiche de xampinyons, porros i cuixot.

1.

De ben segur que heu menjat moltes vegades i feta de moltes maneres una quiche. Ma mare en fa sempre que tenim qualque cosa, perquè és fàcil i agrada a tothom! En fan de tots els gustos, amb pasta brisa, de fulls, amb formatges de cabra, amb salmó, amb poma, amb tonyina, espinacs… En fi! Una recepta molt versàtil que dóna ales a a la imaginació.Probablement la  més coneguda és la quiche Lorraine, de cansalada i ceba. Aquest pastís salat té el seu origen a França, tot i que és coneguda a tot el món.

Si no voleu fer la pasta o no teniu temps la podeu comprar feta, que és de bona qualitat, i servirà ben igual. Però a jo m’agrada fer-la a casa, i pels més valents, us animo a que també ho proveu. L’èxit està assegurat!

Us explic com fer-la. 

Continua llegint