Galetes d’oli, d’Inca o “Quelitas”.

Quelitas 3.

Per fi sóc aquí! I vinc amb unes ganes terribles d’estar-me dins la cuina. No diré mentides, d’aquí quinze dies tinc selectivitat, tres dies intensos, però necessitava cuinar qualque cosa, i feia temps que no feia res salat. Pensant, pensant, he vist que la bossa de quelitas era quasi buida, i se m’ha encès la bombeta.

Què seria dels mallorquins sense les galetes d’oli? Tots les coneixem, tots els hem dut dins la motxilla, tots n’hem berenat. I és que són tan bones! Amb xocolata, amb sobrassada, amb formatge, o com me les feia el meu padrí per berenar: obertes en dos, amb oli i vinagre. Eren tan bones… Idò fetes a casa són encara millors.

Sabeu? Tinc uns amics fantàstics, i entre ells i ma mare, Sant Jordi, i fires de llibres, tinc molts llibres de cuina nous, entre els quals una joia de la cuina mallorquina recent treta del forn: Els millors plats de la cuina popular de Mallorca. De les mans d’Antoni Tugores, de Mª Antònia Sureda del bloc Bojos per la cuina i fotografies del seu fill en Pere Muntaner. Entre les seves pàgines hi ha aquesta recepta, amb la qual vaig conèixer el seu bloc, i que he fet diverses vegades.

Les galetes d’Inca, tan comuns a les illes, tenen el seu origen en la necessitat de que durant els llargs viatges en vaixell, era necessari un aliment, semblant al pa, nutritiu i que estès molt temps sense passar-se. I les galetes d’oli, complien aquesta funció. Explicat tot això, anem amb la recepta? 

Ingredients per unes 3 – 4 llaunes. 

  • 220 gr d’aigua tèbia.
  • 200 gr d’oli d’oliva.
  • 1 culleradeta de sal.
  • 30 gr de llevat premsat.
  • 660 gr de farina fluixa.

Elaboració. 

És ben senzilla, només hem de menester una mica de paciència.

Començarem per abocar l’aigua tèbia i el llevat dins un bol, i amb els dits ho dissoldrem perfectament. Quan estigui llest, hi abocam l’oli, després la sal i finalment anam incorporant la farina per tandes. Quan ho tinguem llest, ho pastam una mica amb energia amb les mans sobre una taula. Fet això, en fem una bolla i la col·locam dins un bol tapat amb un pedaç, i ho deixam tovar fins que quasi dobli el volum. (A temperatura ambient una hora, però per accelerar el procés, podeu col·locar sota el bol, un ribellet d’aigua calentona, perquè pugi més aviat.)

Quan hagi llevat, ho traurem del bol, i pastarem de nou la massa perquè perdi l’aire. Si voleu, podeu enfarinar una mica la superfície de treball i seguidament estendre la pasta a fi de que quedi de mig dit de gruixa. Ho tallam amb un cercle, poden ser petites o més grosses. Jo m’ajudo d’un tap metàl·lic d’una botella de ron.

Les col·locam sobre una llauna untada d’oli, o amb paper vegetal, i les deixam tovar de nou. He de dir, que com que quan les fas petites duen una mica de trui i són petites toven molt aviat. Quan siguin llestes, les picarem amb una forqueta petita sense arribar a travessar-les. Les ficam al forn prèviament encalentit a 170ºC, temperatura amunt i avall, durant uns 45-50 minuts si són petites, i una mica més si són més grosses.

En treure-les del forn, les deixam refredar bé, i llestos! Es conserven molt bé, durant molt temps dins un recipient hermètic ben tancat. Que facin molt profit!

Quelitas 2.

Anuncis

9 thoughts on “Galetes d’oli, d’Inca o “Quelitas”.

  1. He de confessar que aquestes galetes a lu primer que les vaig tastar no em van apassionar massa.
    Però al meu nòvio q és de Formentera, que n.ha menjat tota la vida, com vosaltres, li encanten.
    Per mor d.això ara a jo també m.encanten! Hahah són senzilles i ben bones!! Les provaré de fer, ja t.ho dic. El faré ben feliç si li.n duc unes quantes.

    Ànims amb la sele! Ja veuràs com és més fàcil del que sembla!
    Petonets 🙂

    • Sí, supòs que a molta gent, quan els diem que a les Illes menjam quelitas amb tot, en testar-les els han de decepcionar. Però crec que sí, que poc a poc, els agafes el gustet, i agraden, no?
      Estaré molt contenta de que em facis arribar el resultat i a veure que us han semblat!
      Una besada enorme, i moltíssimes gràcies!

  2. Ens alegra que t’agradin. Mira, precisament avui mateix n’he fet dues llaunades. Una, per a ma mare, que cada dia en berena. L’altra me l’enduré a l’escola demà i a l’hora del cafè sé cert que serà ben rebuda. Et puc agafar la foto i penjar-la al facebook parlant del teu blog? Em faria il·lusió.

    • Clar que sí, agafa la fotografia (aquesta i la que vulgues)! Més il·lusió em fa a mi de que l’agafeu!

      Moltíssimes gràcies, segur que seran tres dies intensos però ens en sortirem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s