Coca de mores i albercocs.

Estiu, estiuet, ja t’ensumes, ja ets aquí, com t’enyoràvem. Per fi tenc temps de publicar aquesta recepta. La coca la vaig fer entre filòsofs, literatures i fórmules de punt mort, VAN i TIR. És evident que estudiar són hores, almanco d’asseguda davant els papers no podran dir que no n’hi vaig passar (això sí, també vaig fer molts minuts fantasiejant amb aquest estiu) , però el que també és evident és que tantes hores arriba a que no entra res, i entre una cosa i l’altre cerques un moment per fugir i desconnectar.Per descansar de la feina, vaig anar i venir de la finca de mon pare, Son Gener, d’on vaig agafar aquestes mores. M’hauríeu d’haver vist a prop de la morera, quines mans i quins llavis més pintats que duia! I amb tanta mora mon pare em va dir que en fes una coca, i així ho vaig fer. És tan senzill com una base de coca de verdures, amb la fruita i sucre. Si no teniu mores, podeu fer-la amb el que vulgueu. Una delícia per berenar!

Jo vos propòs per a la pasta una de les receptes del llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca, del qual us parlava a la recepta anterior. Dit tot això, anem per feina?

Ingredients (Coca de 30×40 aprox).

40 gr de saïm.
50 ml d’oli d’oliva.
10 gr de llevat premsat.
160 gr d’aigua tèbia.
370 gr de farina fluixa.
Sucre.
Mores.
El suc d’una llimona o dues.
Albercocs (en el meu cas en almívar)

Elaboració.

Començarem per fondre bé el llevat dins l’aigua tèbia. Hi afegim l’oli i el saïm (una mica fos al microones). A poc a poc, anam afegint la farina, per tandes, i no incorporarem una altre fins que s’hi hagi integrat bé la que hi tenim. Quan s’hi hagi integrat tot ala farina, la traurem del bol i la posarem sobre la superfície de treball lleugerament enfarinada i la treballarem una estona. Després, la tornam col·locar dins el bol i la deixam fermentar tapada amb un pedaç humit fins que hagi doblat el volum inicial.

Encenem el forn a 200-220 graus.

Quan sigui tova, la traiem i la tornam a pastar. La estendrem sobre una llauna untada d’oli, i a sobre hi col·locarem les fruites. A continuació, hi posarem el sucre. Hem de ser generosos amb el sucre, perquè pensau que la pasta no en du gens, i sinó no té gust a res. Després del sucre, hi abocam escampadet el suc de les llimones, i ho enfornam uns 35-40 minuts o fins que sigui ben cuita.

La traurem del forn, la deixam refredar i bon profit!