Estiu, estiuet, ja t’ensumes, ja ets aquí, com t’enyoràvem. Per fi tenc temps de publicar aquesta recepta. La coca la vaig fer entre filòsofs, literatures i fórmules de punt mort, VAN i TIR. És evident que estudiar són hores, almanco d’asseguda davant els papers no podran dir que no n’hi vaig passar (això sí, també vaig fer molts minuts fantasiejant amb aquest estiu) , però el que també és evident és que tantes hores arriba a que no entra res, i entre una cosa i l’altre cerques un moment per fugir i desconnectar.Per descansar de la feina, vaig anar i venir de la finca de mon pare, Son Gener, d’on vaig agafar aquestes mores. M’hauríeu d’haver vist a prop de la morera, quines mans i quins llavis més pintats que duia! I amb tanta mora mon pare em va dir que en fes una coca, i així ho vaig fer. És tan senzill com una base de coca de verdures, amb la fruita i sucre. Si no teniu mores, podeu fer-la amb el que vulgueu. Una delícia per berenar!
Jo vos propòs per a la pasta una de les receptes del llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca, del qual us parlava a la recepta anterior. Dit tot això, anem per feina?
Ingredients (Coca de 30×40 aprox).
- 40 gr de saïm.
- 50 ml d’oli d’oliva.
- 10 gr de llevat premsat.
- 160 gr d’aigua tèbia.
- 370 gr de farina fluixa.
- Sucre.
- Mores.
- El suc d’una llimona o dues.
- Albercocs (en el meu cas en almívar)
Elaboració.
Començarem per fondre bé el llevat dins l’aigua tèbia. Hi afegim l’oli i el saïm (una mica fos al microones). A poc a poc, anam afegint la farina, per tandes, i no incorporarem una altre fins que s’hi hagi integrat bé la que hi tenim. Quan s’hi hagi integrat tot ala farina, la traurem del bol i la posarem sobre la superfície de treball lleugerament enfarinada i la treballarem una estona. Després, la tornam col·locar dins el bol i la deixam fermentar tapada amb un pedaç humit fins que hagi doblat el volum inicial.
Encenem el forn a 200-220 graus.
Quan sigui tova, la traiem i la tornam a pastar. La estendrem sobre una llauna untada d’oli, i a sobre hi col·locarem les fruites. A continuació, hi posarem el sucre. Hem de ser generosos amb el sucre, perquè pensau que la pasta no en du gens, i sinó no té gust a res. Després del sucre, hi abocam escampadet el suc de les llimones, i ho enfornam uns 35-40 minuts o fins que sigui ben cuita.
La traurem del forn, la deixam refredar i bon profit!
De mel i sucre 
oh, que bona sembla! I ja has trobat móres, aquest temps? Que bones són, i com queden de bé combinades amb l’albercoc! Ja tens seguidora del pastís!
Sí! Són mores de morera, no mores de romeguer. Però amb les mores de romeguer segur que surt deliciosa, perquè són més sucoses. Moltes gràcies Marina!
Ostres, aquesta coca té un aspecte genial! I quina forma més original la de les mores; són com allargadetes, no? Una abraçada i felicitats per aquesta recepta de retorn a l’activitat culinària!
Sí! Són allargades perquè són mores de morer, l’arbre dels cucs de seda que dic jo, i no la clàssica de romeguer.
Una besada i gràcies!