Coca de marbre.

El nombre de vegades que he fet aquesta coca no el vos podria dir mai! Va esser després del gató, la segona que vaig fer tota sola, i d’això ja fa uns anys. I com que agrada molt, la feia amb molta freqüència: és senzilla de fer, original, i amb ingredients que tots tenim a mà. La recepta inicial venia amb la xocolata Nestlé, però ma mare en va modificar una mica les quantitats i queda un bescuit gens sec, atapit, amb un dolç gust a xocolata i un regust a mantega molt delicat. Tota una llamineria per berenar! 

Ahir la vaig preparar perquè avui fa 17 anys probablement una de les persones més importants de la meva vida, na Maria del Mar, la meva princesa que li dic. Després de comentar una mica que volia que li fes pel seu aniversari, (havia de ser relativament senzill perquè l’he duit a l’institut) me va deixar caure un: ” a jo és que m’agrada molt la coca de marbre…” I així ho vaig adjudicar. 

Maria del Mar, si llegeixes això, donar-te les gràcies per ser el trosset de l’univers on més bé es respira, com diu la cançó de Miquel Abras. Moltíssimes felicitats princesa, t’estim.

Jo he escollit un motlle de “plum cake” avui, però és apte qualsevol motlle. I què, ens hi posem? 

Ensaïmada de xocolata blanca amb anous.

L’ensaïmada és probablement el dolç més internacional que tenim aquí a Mallorca, i amb raó de ser! És boníssima en qualsevol de les seves variants, tot i que llisa ja és de per si, una delícia, inclús m’atreviria a dir que una ensaïmada llisa bona, no necessita complement. N’hi ha que la prefereixen de crema cremada, o flam, però també d’albercoc, cabell d’àngel, nata, xocolata, torró…Jo avui vos present la també ja coneguda ensaïmada de xocolata blanca amb anous. L’he feta així perquè un bon amic, en Biel, em va deixar caure un: “Isabel… Jo sóc de xocolata blanca amb anous.” Idò, com que teniem un sopar plegats, m’hi vaig engrescar. Dit i fet! 

Com totes les receptes típiques, els ingredients que les conformen són molt bàsics, ja que la gran majoria d’elles tenen el seu orígen a la cuina de les famílies d’un temps on per desgràcia hi faltaven recursos i només disposaven del que la terra donava. Per tant, l’ingredient principal de la recepta d’avui és el llard o saïm, que en deim a les illes, del qual prové el nom d’ensaïmada. És una recepta que requereix sobretot paciència i cura, ja que ha de tovar 4 vegades i és una mica elaborada, però amb això no vull desanimar a ningú, perquè una vegada t’ha sortit, l’orgull, la satisfacció i el paladar ho agraeixen. Perquè sigui més fàcil intentaré donar-vos una elaboració ben detallada. 

La meva mestra en aquest cas, ha estat na Maria Antònia de Bojos per la cuina. Amb la seva recepta d’ensaïmada i les seves indicacions me’n vaig sortir a la primera. Gràcies! 

Ens hi posem? 

Un tiramisú per a n’Aina.

 

Qui no ha menjat mai tiramisú? Idò jo he decidit començar aquesta aventura amb un trosset d’aquest dolç tan conegut. El vaig preparar per celebrar l’aniversari d’una persona molt especial, n’Aina, qui no s’ho va pensar ni dos minuts quan li vaig preguntar per un postre. 

D’aquest postre d’origen italià, tothom en té la seva recepta i n’hi ha moltes versions, però totes coincideixen en un mateix ingredient: el mascarpone. Jo n’he volgut elaborar la meva recepta, i aquest n’és el resultat: una tiramisú amb mousse de mascarpone. Esper que us animeu i vos agradi!