Coca tovada d’albercocs i sobrassada.

1.

L’intenció no era fer aquesta coca. Jo volia mostrar-vos com és una coca de tallades, la típica de Mallorca per Carnestoltes. Però quan vaig anar a comprar el carabassat, no en vaig trobar ni a les botigues del poble, ni a les del poble veïnat.Quin greu em va saber…Però vaja, l’any que ve, si sóc entre vosaltres (que esper que sí!) intentaré publicar-vos una coca de talles, ben autèntica.

Avui, aquesta és la substituta, que de fet és exactament igual, però envers de posar-hi carabassat, du albercocs. (A casa ens agraden més.) Personalment, m’agrada molt més quan és temporada d’albercocs, i els podem posar frescs, i no en almívar com avui, però aquests en són un bon substitut tot l’any.

Arriba tard la recepta, però com sempre segon de batxillerat reclama més temps del que tinc per dedicar-vos. Però vaja, esper que us hi animeu.

Vos desitj un dolç Carnestoltes a tots! 

Continua llegint

Pastís de formatge i confitura de fraules.

1.

Aquest és un dels pastissos que hem fet sempre a casa. I jo dic, que si una cosa es fa tan sovint, serà perquè té alguna cosa bona, o no? És fàcil, senzilla, lleugera, fresca i encanta. Això últim, sobre tot a la meva germana. Per això, aquesta recepta va per ella, perquè malgrat no ens ho diguem sovint, l’estim moltíssim. Gràcies Xisca Neus.

Bé, com un deia, es prepara en un tres i no res, només necessita unes hores de gelera. Per això és fantàstic per preparar-la amb antelació i si teniu un compromís, llevar-vos ho de sobre aviat i deixar tothom content (i amb bon gust de boca).

Respecte a la confitura, la meva, no té molt bona presència però la feim a casa, amb fraules de l’hort, i és molt bona. La podeu substituir per la confitura que volgueu, la que més us agradi! I només una cosa més, jo li pos talment, perquè és com més ens agrada, però si ho preferiu,  hi podeu dissoldre gelatina i que agafi cos. Queda més lluit, i si us agrada més, és un moment.

Us ha fet gana?

Continua llegint

Palos de crema.

2.

Segurament n’heu menjat algun cop, i si no n’heu menjat, segur que n’heu vist qualque vegada. Jo no n’havia fet mai, però a mon pare li agraden molt i em vaig dir que ho havia de provar. Qui no ho prova, no ho sap! Idò mans a l’obra. Em vaig posar a llegir-ne moltes receptes, mirant aquí, mirant allà, d’aquests m’agrada això, i d’aquests això… I aquest n’ha estat el resultat. El resultat em va satisfer, i van tenir força èxit, per tant, els compartesc amb vosaltres perquè us hi animeu!

Em va sorprendre la senzillesa.Resulta una recepta fàcil malgrat l’elaboració, i relativament ràpida. Però sobre tot queda lluïda, i si us agrada la crema, segur que us agradarà! Jo en vaig fer pals, perquè em va fer més gràcia, però la pasta és la mateixa que pels bunyols de vent. Ah! I a més a més, admet moltíssimes variacions. Esper que us agradi!

Anem amb la recepta.

Continua llegint

Rosquilles d’anís.

3.

Anís. Aquest el gust que caracteritza aquestes rosquilles, i tot i que a jo, personalment l’anís, no m’agrada, aquestes m’han agradat. Si bé els “nevaditos” tenen els seus adeptes per casa, les rosquilles van agradar més a casa dels padrins aquest diumenge. I és ben cert, que sobre gusts no hi ha res escrit!

La recepta, em va arribar des d’una veïna de Ca Sa Randera, la tenda on treballa una molt bona amiga de la família, i qui em va donar la recepta de la coca de brossat. I tan aviat com va arribar a casa, em vaig posar a fer-la. Em van deixar a més, un molinet per fer el cordell per després donar-li forma però no m’acabava d’anar bé, i vaig acabar fent-los a mà, i com que en surten bastants, ma mare em va ajudar a donar-los forma. D’aquí, vull donar les gràcies per la recepta, repetirem més d’una vegada.

No tenen cap complicació ni una. M’he quedat sense bàscula i per això us don la recepta com me la van donar a jo: amb tassons. En poder ho canviaré! Jo ho vaig fer amb tassons de 200 ml. 

Anem per feina…

Continua llegint

“Nevaditos”

7.

He posat aquest títol, perquè és com són més coneguts i no m’agradava gaire com sona la traducció, no sé perquè. Però ara al que anam, a qui no li ve de gust un mossegada d’aquest dolç tan típic als dies de Nadal? I és que entra tot sol! A ma mare, li agraden moltíssim. Sempre li havia sentit a dir… “Com m’agraden els nevaditos!” I jo, que sempre trob que tot el fet a casa guanya per 10, no podia estar-me de fer-ne un dia. Així que em vaig posar a cercar, i en vaig llegir tantes, que al final em vaig decidir per la més simple, i la que més em convencia: fidelitat absoluta als originals. Les quantitats les vaig trobar aquí, però en vaig variar una mica l’elaboració, perquè no m’acabava de convèncer.

No són un dolç molt embafós, cosa que els fa un pecat, i queden ideals per aquests dies. A casa, saïm no en falta, i de farina tampoc. L’únic ingredient que tal vegada es surt una mica de preu pot esser el vi blanc, del qual depèn un molt bon resultat a un resultat excel·lent. Però he de confessar que no hi vaig posar un vi gens car, i el resultat ha estat més que satisfactori.

L’únic inconvenient? Que la recepta ha de reposar d’un dia per l’altre, i l’elaboració duu una mica de feina, però res complicat i que no valgui la pena. A més, pels més menuts de la casa, és com un joc. A mi em quedaren petits, perquè no sabia que agafessin volum per sobre i el perdessin pels costats. I ja per acabar! Si no teniu tallador de pasta rodó (com jo), podeu servir-vos un tassó de plàstic fent-li un tall a la mida que més us convengui. Va de meravella. 

Anem amb la recepta…

Continua llegint

Brownie amb anous.

2.

Qui no ha menjat mai brownie? És tot un clàssic, i a més una delícia, veritat? Molt fàcil de fer, i sempre queda lluït. Idò sabíeu que aquest trosset de dolçor va aparèixer per error? Idò sembla que un cuiner americà feia un pastís de xocolata, però no va pensar a posar-hi el llevat, i va quedar així, baixet, atapeït, i humit. M’atreviria a dir que és l’error més dolç de la història.

Mai havia aconseguit que hem quedés una capa cruixent per sobre i un interior tendre. Aquest cap de setmana vaig anar a veure un amic, en Marc. A ell li agrada el brownie amb moltes anous, i com que demà fa devuit anys, n’hi vaig preparar un pensat precisament per ell, i avui el vos present a vosaltres. Ell i em va dir que estava aprovat. Molts d’anys Marc, que ja són divuit!

Què? Us ha fet mengera?  

Continua llegint

Coca de brossat.

 

M’encanta el brossat, i na Catalina, que és quasi com una tia per jo, en fa una coca que l’ador. A més a més, el brossat el fan ells a casa, juntament amb un formatge tendre de cabra, que és una delícia.

Idò aquest divendres em va regalar brossat, i li vaig demanar a veure si em podia explicar com en feia la coca. I per descomptat que ho va fer! La vaig preparar i ens la vam menjar a matances aquest dissabte.

És una coca molt humida, amb una base de pasta brisa, i que resulta una delícia per tots els amants del brossat. A vegades, l’he tastada amb confitura, i no sabria dir-vos com m’agrada més!

Us agrada l’idea?

Continua llegint

Flam d’ou.

És una senzillesa. Ous, llet i sucre. Què s’obté? Un dolç ràpid, senzill, i per tots aquells amants del flam, una delícia. 

Aquest cap de setmana tenia quasi dues dotzenes d’ous a dins la gelera, i els hi havia de donar sortida com fos. Vaig demanar per casa si agradava el flam d’ou, i el resultat va esser un sí del pare, i un, ni me ve ni me va de ma mare i la meva germana. Fos com fos, m’hi vaig aventurar. I a dir veritat, el vespre quan vaig arribar a casa, ja en faltava un. Ma mare no havia pogut esperar a que fossin ben freds per tastar-lo, i li agradarà tant que se’l va acabar tot. Vaig estar més que contenta! 

El resultat d’aquesta recepta és un flam amb un pronunciat gust d’ou i un punt just de dolçor, per tant, si sou molt llépols podeu posar-hi més sucre. Si ho voleu alleugerir, els podeu fer amb llet desnatada també.

Les meves flameres eren força grosses, i me’n sortiren sis, però podria canviar segons el mida de la flamera. I per últim dir-vos que jo hi vaig posar set ous, perquè n’hi havia de petits i de grossos. Si són grossos bastaran sis.

Ho provam? 

Continua llegint

Coca de xocolata i whisky.

Aquesta és per excel·lència la coca de xocolata de la meva infància. Ha estat molts anys la base de les meves candeles, i la que preparava ma mare sempre. Jo no m’agradava el dolç, i no tenc record d’haver menjat mai pastís d’aniversari de ningú, però si menjava res, era coca d’aquesta. I és que la veritat, agrada a tothom, i és una delícia. De nina, la meva il·lusió era fer l’aniversari a l’escola, dur un pastís i bufar-lo amb els amics, però passa que el dia del meu aniversari sempre és festiu, dia 1 de març, i ho vaig celebrar poques vegades a classe. Idò una d’aquestes vegades, vaig ajudar a ma mare que ens va fer aquest pastís dins un motlle en forma d’ós, i no en va quedar cap mica ni una, va esser tot un èxit! Estava tan contenta i orgullosa, que no em va saber gens de greu que no n’hi hagués cap tros per mi. Gràcies mare, de cor.

Bé, i després de recordar aquells moments que ens fan vulnerables, us explicaré com és de senzilla de fer. No queda gens seca, però tampoc és embafadora. El whisky, només hi deixa un lleuger toc que la diferencia, i li proporciona humitat. Que el voleu substituïr per un altre licor, o per llet? Cap problema.

Cap xocoadicte que s’hi animi? 

Continua llegint

Magdalenes especiades de carabassa i anous.

Arribada la tardor, tot es tenyeix de colors terra, marrons, groguencs, taronges i carabasses. I precisament la carabassa és la protagonista d’aquestes magdalenes. He decidir fer-ne abans que se’n passi la temporada. La padrina me’n regalà una, i quin color més preciós que tenia quan la vaig encetar!

La recepta, me la va donar la meva padrina jove, a qui li agraden molt. Tenen un lleuger gust a carabassa, disfressat  de dolçor i espècies i gust d’anous. Jo les present tal qual, però amb cobertura de xocolata blanca o negra, han de ser excel·lents. Pel que fa a les anous, va al gust. Qui no n’hi vulgui posar, no pugui, s’estimi més posar-les hi més picades, menys… Cap problema, quedaran igual de bé. Jo els hi vaig posar lleugerament picades i aquí en teniu el resultat! No en menjaríeu una? 

Continua llegint