Bunyols de les Verges.

“Avui són les Verges, tots hi hem d’anar! De bunyols amb sucre, hem de berenar!” Aquesta era la cançó que cantàvem a l’escola quan asseguts tots a terra el dia de les verges ens donaven a tots bunyols perquè berenàssim. Ens posàvem sucre i oli per tota la boca i les mans, però bé que ens agradaven!

Els bunyols es fan a Mallorca el 21 d’Octubre, el dia de les Verges. Segons l’antiga tradició, la nit del 20 d’Octubre, els joves anaven a cantar serenates a les fadrines, qui els ho agraïen amb bunyols i vi de moscatell. Les coses canvien i això ja no és així, però ens ha quedat una part ben dolça de la tradició: el bunyol.

Quan vaig esser més gran en vaig voler aprendre a fer, i si menjar-ne ja m’agradava, fer-los m’agradava encara més. De tot d’una el tema: han de ser rodons i amb forat, no anava amb jo. Feia “patitos” que els hi deia, però vaja, ben aviat els vaig agafar el truc i em quedaren tots amb forat. L’any que en vaig aprendre, devia tenir uns 11 anys, en vaig fer per tot allà on vaig poder, i és que, encara ara, fer bunyols m’encanta.

Tot i que són igual de bons amb forat o sense, intentaré explicar-vos tan bé com pugui com es fa. L’única cosa delicada que tenen és l’oli calent, però com que dus les mans banyades, don fe de que si el toques de rampellada casi ni te’n tems. Pel que fa a les proporcions d’ingredients, tothom té la seva recepta: amb més farina, amb més ous, amb llet, etc. L’única cosa que diferencia un bunyol bo d’un que no ho és tant, es troba en si és oliós o no, ja que si beuen massa oli cauen molt pesats a l’estómac.  Ara bé, si agafen més oli o manco depèn una mica també del punt de tou. Quina és la millor recepta, és un misteri, però jo vos propòs la que a mi més m’agrada.

I abans de posar-nos-hi, vull puntualitzar que com són més bons personalment, són ben calentets, ja que quan refreden perden el crec-crec que fa la crosta i tornen molls. Passats per sucre o mel, són boníssims!

Continua llegint

Anuncis