Galetes d’oli, d’Inca o “Quelitas”.

Quelitas 3.

Per fi sóc aquí! I vinc amb unes ganes terribles d’estar-me dins la cuina. No diré mentides, d’aquí quinze dies tinc selectivitat, tres dies intensos, però necessitava cuinar qualque cosa, i feia temps que no feia res salat. Pensant, pensant, he vist que la bossa de quelitas era quasi buida, i se m’ha encès la bombeta.

Què seria dels mallorquins sense les galetes d’oli? Tots les coneixem, tots els hem dut dins la motxilla, tots n’hem berenat. I és que són tan bones! Amb xocolata, amb sobrassada, amb formatge, o com me les feia el meu padrí per berenar: obertes en dos, amb oli i vinagre. Eren tan bones… Idò fetes a casa són encara millors.

Sabeu? Tinc uns amics fantàstics, i entre ells i ma mare, Sant Jordi, i fires de llibres, tinc molts llibres de cuina nous, entre els quals una joia de la cuina mallorquina recent treta del forn: Els millors plats de la cuina popular de Mallorca. De les mans d’Antoni Tugores, de Mª Antònia Sureda del bloc Bojos per la cuina i fotografies del seu fill en Pere Muntaner. Entre les seves pàgines hi ha aquesta recepta, amb la qual vaig conèixer el seu bloc, i que he fet diverses vegades.

Les galetes d’Inca, tan comuns a les illes, tenen el seu origen en la necessitat de que durant els llargs viatges en vaixell, era necessari un aliment, semblant al pa, nutritiu i que estès molt temps sense passar-se. I les galetes d’oli, complien aquesta funció. Explicat tot això, anem amb la recepta? 

Continua llegint

Anuncis

Mossegada de salmó i crema de formatge amb vinagreta de poma i mel.

1.

Més d’un pensareu, quina combinació més estranya. Però don fe, de que aquesta mescla de sabors dóna resultat. La dolçor justa de la mel i la poma, l’àcid d’aquesta, amb el fumat del salmó, la suavitat del formatge i aquella tapara que dona un toc diferent, no deixa indiferent a ningú.

Amb aquesta recepta, i la barqueta d’ou de guàtlera i sobrassada amb mel i romaní, em present al Concurs de Mossegades que organitza aquest mes de febrer Anardetapes. És al primer concurs en xarxa i el primer gastronòmic al qual me present, i em fa molta il·lusió. Han tingut molta paciència i han estat molt amables. Esper que sigui el primer de molts concursos, perquè serà una experiència fantàstica, i tots en traurem un caramull d’idees per uns bons aperitius.

mossegades

Anam amb la recepta? És ben senzilla!

Continua llegint

Quiche de xampinyons, porros i cuixot.

1.

De ben segur que heu menjat moltes vegades i feta de moltes maneres una quiche. Ma mare en fa sempre que tenim qualque cosa, perquè és fàcil i agrada a tothom! En fan de tots els gustos, amb pasta brisa, de fulls, amb formatges de cabra, amb salmó, amb poma, amb tonyina, espinacs… En fi! Una recepta molt versàtil que dóna ales a a la imaginació.Probablement la  més coneguda és la quiche Lorraine, de cansalada i ceba. Aquest pastís salat té el seu origen a França, tot i que és coneguda a tot el món.

Si no voleu fer la pasta o no teniu temps la podeu comprar feta, que és de bona qualitat, i servirà ben igual. Però a jo m’agrada fer-la a casa, i pels més valents, us animo a que també ho proveu. L’èxit està assegurat!

Us explic com fer-la. 

Continua llegint

Paté de porc.

Paté de porc.

Heu fet mai paté? Si és que sí, estareu completament d’acord amb mi, que si comprat n’hi ha de boníssims, fet a casa és una delícia. I si no n’heu fet mai, vos anim a tots a que ho proveu, perquè és ben senzill. A casa nostra el feim el dia després de les matances, amb el fetge i la xulla del porc que reservam precisament per això. Ens agrada moltíssim, i si bé serveix per berenar, és boníssim en alguns entrants, inclús primers i segons. Un dia penjaré una barqueta de paté casolà amb ceba caramel·litzada que és per llepar-se’n els dits.

Un incís, hi ha molta gent que no li agrada el fetge, però que en canvi el paté sí, per tant, si el fetge no us diu res, no deixeu de provar de fer el paté perquè té poc a veure. La meva germana per exemple, el fetge no el pot ni veure, i el paté li agrada. 

La recepta que jo us proposo, ens la va facilitar el tio Domingo, que a l’hora li havia donada n’Óscar Martínez que són bons amics. Però nosaltres n’hem perdut les quantitats d’espècies i les vam posar al nostre gust. Jo us les don així, que és com ens agrada, però si preferiu que sigui una mica més coent (aquest no ho és quasi gens) podeu afegir-hi dos grams més de pebre bo.

De nou em disculpo per les fotografies i la falta de receptes, però estem en finals, i no puc dedicar-vos més temps. Però el Nadal és a la volta de la cantonada i promet més receptes, més idees, i vestir el bloc de dolços nadalencs. Quina il·lusió! 

Bé, anem amb la recepta…

Continua llegint

Barqueta de peres flamejades i crema de formatge blau.

Els contrastos de dolç i salat, de cruixent i tou, de fred i calent, m’entusiasmen! Són diferents, sorprenents, i no deixen indiferent a ningú. Per qui no ho ha tastat, sona molt estrany: pera i formatge? Idò jo vos anim a tots a que ho proveu. És senzillament suggerent, diferent, i personalment deliciós. 

El vaig preparar aquest dissabte perquè venien a sopar als amics a casa, i vaig dir, va jo me’n faré càrrec jo de la piada, i així ho vaig fer. Aquestes i les marineres que ja publicaré més endavant, van esser les que més agradaren. Les fotografies no són gran cosa, doncs no vaig tenir gaire temps per fotografiar-les, però esper que ja us en faceu  una idea. A qui l’hi han fet gana? 

Continua llegint

Barqueta de tumbet i formatge de cabra.

El tumbet és un plat ben tradicional a Mallorca, i se’m va ocorre que fer-ne una tapa amb un toc diferent, el rull de formatge de cabra, podria resultar. I així va esser! El vaig preparar per dur-lo a la paradeta de la fira d’Ariany juntament amb els ous de guàtlera i sobrassada amb mel i romaní, i un maki sushi que no em va acabar de convèncer. Quan n’hagi millorat la recepta, i em surti com toca, un dia la publicaré. 

Les fotografies no són gaire cosa, ja que són les que vaig fer el dia de la fira, i no vos puc ensenyar un resultat individual, però esper-ho que us en pugueu fer una idea.

És molt senzill de fer, i no necessita cap ingredient mal de trobar, tots en tenim per casa! Així que com a entrada, per fer venir la gana abans d’un bon àpat, és ben encertat. Ho provam? 

Continua llegint

Barqueta d’ous de guàtlera i sobrassada amb mel i romaní.

Aquestes barquetes (“montaditos”en castellà) les vaig fer per primera vegada per la fira d’Ariany de l’any passat. L’associació Som els d’enmig, posa cada any una parada de picades que fa una mengera espectacular i a més són molt vistoses. És tot un èxit i acaben el gènere ben prest.  Som molts els qui ens animem i hi feim la nostra aportació, perquè entre tots faci molta planta! 

Aquestes en concret són molt bones de fer i pels amants de la sobrassada són tota una delícia, a més amb la mel que li dóna aquest contrast de dolç i salat, i el regust del romaní. Ara bé, que no sou partidaris de la mel? Cap problema, es pot fer sense i queda molt bé.

Queden molt divertides amb els ous estrellats sobre el roig de la sobrassada. Just abans d’un dinar, o sopar, com a picada queden ben lluïdes!  

Continua llegint