Coca de Sant Joan.

Coca de Sant Joan 2

Public aquesta recepta a l’últim moment. Sóc dins el llit i d’aquí unes hores serem a Menorca a les festes de Sant Joan. I no podia fugir sense publicar una recepta, i quina més adequada que la típica coca de Sant Joan que fan a les terres catalanes. No n’havia menjat mai, ni n’havia feta mai, i aquest és el resultat. 

Vaig anar preguntant als amics blocaires per una recepta, i tothom, com passa sempre, té la seva versió. Cap millor, ni cap de pitjor, totes úniques, però al final em vaig decidir per la recepta que em proposava la Pili de The Pink Cake Factory. Gràcies!

Queda una coca no molt dolça, i que és millor fer-la i menjar-la, però que val la pena tastar. Dit tot això, primer, moltíssimes felicitats a Joans i Joanes, en especial a ma mare que m’aguanta el desordre constant dins la cuina, i ara sí, anem amb la recepta. 

Continua llegint

Anuncis

Panades.

Panades de mè.

S’acosta Pasqua, i qui més no a Mallorca, farà (o com a mínim menjarà) panades. Pel que no sou illencs, les panades són juntament amb la freixura, els rubiols i els crespells, el plat típic de Mallorca quan arriba Pasqua. Es creu que tenen un origen jueu, i les més típiques són de les de xítxeros i xot o simplement xot, i són les dues receptes que us proposo avui, però n’hi ha per tots els gustos, un dia en férem unes de gambes, ceba i pollastre, que van agradar a tothom.

Pel que fa a la pasta és quasi tant o més versàtil que el farcit. Tothom té la seva heretada dels padrins o repadrins. Aquesta és la feim a ca sa padrina Francisca, la recepta és la que té ella escrita a un bloquet vell, i és la que feim cada any. Ens reunim cada divendres i les feim les tres generacions plegades, i després en dinam… És de les coses que més m’agraden de Pasqua.  Una de les millors virtuts de la pasta? Que es molt fàcil de manejar, ja que donar forma a la panada és senzillíssim. Un defecte? Que du una mica de feina pastar-la, però el resultat ho val. Aquesta és la primera de les receptes de panades que publicaré, i és a la que tenc més estima. Però en tenc més receptes, i més farcits que poc a poc arribaran.

Aguanten bé uns quants dies. Com més m’agraden són calentes del forn, però, n’hi ha que s’estimen més l’endemà. Es solen fer el divendres o dissabte, però el dilluns i dimarts són molts els que se l’enduen per anar d’excursió. I si en feis moltes, es poden congelar crues i es couen quan us venguin de gust.

Dit tot això, ens hi posam?

Continua llegint