Rubiols.

Rubiols8

Després d’una panada, toca mossegada dolça per arrodonir l’àpat, no trobau? Idò per aquestes dates toca menjar crespells, que els teniu a l’entrada anteriors i rubiols.

Els rubiols, pels que no els coneixeu són els dolç més típic de Setmana Santa. El més comú és que les faci tota la família plegada el dijous, divendres o dissabte, i com sempre passa a cada casa en fan les fan diferents, però l’essència és la mateixa: un semicercle de pasta farcit de qualque cosa dolça. El més comú es trobar-lo de cabell d’àngel, brossat, confitura d’albercoc o crema. Però se’n fan de tots els gustos. A casa d’un dels meus millors amics en fan de dolç de llet, igual que el meu professor de llatí, el sogre del qual en diu xoclo!

La pasta normalment és dolça, però també se’n fan sense sucre, com a casa. Ens agrada molt ja que trobam que la dolçor del farcit és suficient. Aquesta és la recepta de la meva padrina Francisca i sempre els hem fet igual. Hi ha un pas a pas, i us explicaré com els feim de brossat i vos daré unes quantes idees perquè pugueu escollir la que més us agradi. Els podeu congelar crus i coure’ls més endavant, però de totes maneres, conserven el seu encant uns quants dies perfectament.

Us hi animeu? 

Continua llegint

Anuncis

Palmeretes ensucrades amb xocolates.

7.

Benvinguda primavera! I és que, tot i que l’hivern no ha estat gens mal de dur, el sol sempre es fa enyorar. S’allarguen els dies i amagam a poc a poc els abrics a l’armari. Torna l’escalforeta sobre la pell, tot recupera color, i vida. I la primavera ens regalarà com cada any les seves coses més dolces: cireres, fraules, albercocs… Un encant d’estació. I el millor? Que s’acosta l’estiu!

Idò l’alegria d’aquesta arribada, m’ha inspirat aquestes palmeretes, que la meva germana n’ha fet per dur a les seves amigues demà a classe. Són molt, molt fàcils de fer. No tenen cap secret ni un, i queden tan lluïdes! Una proposta ben senzilla, que per acompanyar una tassa de cafè, o de suc de taronja a l’hora de berenar, queda de meravella. A més, a més, si teniu nins petits per casa, fer-les és com un joc, que els encantarà!

Us hi animau? 

Continua llegint

Una coca de xocolata genial.

1.

Un títol molt supersticiós veritat? Però mereixia algun honor. Sí, supòs que tothom té la seva coca de xocolata preferida. Per mi, és aquesta (de moment). Quan la vaig tastar, per primera vegada, vaig pensar amb vosaltres, i em vaig dir:  “Has de demanar la recepta Isabel Maria, i l’has de publicar. Aquesta delícia necessita ser compartida amb tothom!” És humida, dolça però sense ser embafadora, i no necessita res més, es fon fins la boca. Ben senzilla, i d’excel·lent resultat. Tot va a tast, però serà difícil que als xocoaddictes no us agradi! 

La coca que vaig tastar era feta de na Catalina, igual que la coca de brossat, i ella mateixa em va donar encantada la recepta. I per sant Antoni en fam fer dues. Una que el forn vell, (es va espatllar definitivament aquell dia) ens va cremar, i aquesta, que va quedar una mica massa cuita per fora. Però ara ja tenim forn nou, i no ens passarà més! (Ja era hora!) La que vam cremar, en vam berenar tota la setmana amb la llet. I què bona que era! De nou, moltíssimes gràcies per la recepta Catalina, i per aquesta mà que tens dins la cuina.

A més, he de dir una cosa, avui és un dia molt especial. Un dels meus millors amics, d’aquests que sempre hi són, fa devuit anys. No li vaig poder fer pastís, però li prepararem una festa sorpresa que entre tots va fer molt goig. Gràcies a ell, avui el bloc està en marxa, perquè fou qui me’l muntà. Un dia li faré una crema catalana, el seu postre preferit. Mil gràcies Jaume, i desitjar-te molts d’anys i bons. Molts junts! 

Després d’això, qui s’hi anima i em dieu que vos ha semblat? 

Continua llegint

Brownie amb anous.

2.

Qui no ha menjat mai brownie? És tot un clàssic, i a més una delícia, veritat? Molt fàcil de fer, i sempre queda lluït. Idò sabíeu que aquest trosset de dolçor va aparèixer per error? Idò sembla que un cuiner americà feia un pastís de xocolata, però no va pensar a posar-hi el llevat, i va quedar així, baixet, atapeït, i humit. M’atreviria a dir que és l’error més dolç de la història.

Mai havia aconseguit que hem quedés una capa cruixent per sobre i un interior tendre. Aquest cap de setmana vaig anar a veure un amic, en Marc. A ell li agrada el brownie amb moltes anous, i com que demà fa devuit anys, n’hi vaig preparar un pensat precisament per ell, i avui el vos present a vosaltres. Ell i em va dir que estava aprovat. Molts d’anys Marc, que ja són divuit!

Què? Us ha fet mengera?  

Continua llegint

Coca de xocolata i whisky.

Aquesta és per excel·lència la coca de xocolata de la meva infància. Ha estat molts anys la base de les meves candeles, i la que preparava ma mare sempre. Jo no m’agradava el dolç, i no tenc record d’haver menjat mai pastís d’aniversari de ningú, però si menjava res, era coca d’aquesta. I és que la veritat, agrada a tothom, i és una delícia. De nina, la meva il·lusió era fer l’aniversari a l’escola, dur un pastís i bufar-lo amb els amics, però passa que el dia del meu aniversari sempre és festiu, dia 1 de març, i ho vaig celebrar poques vegades a classe. Idò una d’aquestes vegades, vaig ajudar a ma mare que ens va fer aquest pastís dins un motlle en forma d’ós, i no en va quedar cap mica ni una, va esser tot un èxit! Estava tan contenta i orgullosa, que no em va saber gens de greu que no n’hi hagués cap tros per mi. Gràcies mare, de cor.

Bé, i després de recordar aquells moments que ens fan vulnerables, us explicaré com és de senzilla de fer. No queda gens seca, però tampoc és embafadora. El whisky, només hi deixa un lleuger toc que la diferencia, i li proporciona humitat. Que el voleu substituïr per un altre licor, o per llet? Cap problema.

Cap xocoadicte que s’hi animi? 

Continua llegint

Coca de marbre.

El nombre de vegades que he fet aquesta coca no el vos podria dir mai! Va esser després del gató, la segona que vaig fer tota sola, i d’això ja fa uns anys. I com que agrada molt, la feia amb molta freqüència: és senzilla de fer, original, i amb ingredients que tots tenim a mà. La recepta inicial venia amb la xocolata Nestlé, però ma mare en va modificar una mica les quantitats i queda un bescuit gens sec, atapit, amb un dolç gust a xocolata i un regust a mantega molt delicat. Tota una llamineria per berenar! 

Ahir la vaig preparar perquè avui fa 17 anys probablement una de les persones més importants de la meva vida, na Maria del Mar, la meva princesa que li dic. Després de comentar una mica que volia que li fes pel seu aniversari, (havia de ser relativament senzill perquè l’he duit a l’institut) me va deixar caure un: ” a jo és que m’agrada molt la coca de marbre…” I així ho vaig adjudicar. 

Maria del Mar, si llegeixes això, donar-te les gràcies per ser el trosset de l’univers on més bé es respira, com diu la cançó de Miquel Abras. Moltíssimes felicitats princesa, t’estim.

Jo he escollit un motlle de “plum cake” avui, però és apte qualsevol motlle. I què, ens hi posem? 

Continua llegint

Ensaïmada de xocolata blanca amb anous.

L’ensaïmada és probablement el dolç més internacional que tenim aquí a Mallorca, i amb raó de ser! És boníssima en qualsevol de les seves variants, tot i que llisa ja és de per si, una delícia, inclús m’atreviria a dir que una ensaïmada llisa bona, no necessita complement. N’hi ha que la prefereixen de crema cremada, o flam, però també d’albercoc, cabell d’àngel, nata, xocolata, torró…Jo avui vos present la també ja coneguda ensaïmada de xocolata blanca amb anous. L’he feta així perquè un bon amic, en Biel, em va deixar caure un: “Isabel… Jo sóc de xocolata blanca amb anous.” Idò, com que teniem un sopar plegats, m’hi vaig engrescar. Dit i fet! 

Com totes les receptes típiques, els ingredients que les conformen són molt bàsics, ja que la gran majoria d’elles tenen el seu orígen a la cuina de les famílies d’un temps on per desgràcia hi faltaven recursos i només disposaven del que la terra donava. Per tant, l’ingredient principal de la recepta d’avui és el llard o saïm, que en deim a les illes, del qual prové el nom d’ensaïmada. És una recepta que requereix sobretot paciència i cura, ja que ha de tovar 4 vegades i és una mica elaborada, però amb això no vull desanimar a ningú, perquè una vegada t’ha sortit, l’orgull, la satisfacció i el paladar ho agraeixen. Perquè sigui més fàcil intentaré donar-vos una elaboració ben detallada. 

La meva mestra en aquest cas, ha estat na Maria Antònia de Bojos per la cuina. Amb la seva recepta d’ensaïmada i les seves indicacions me’n vaig sortir a la primera. Gràcies! 

Ens hi posem? 

Continua llegint