Pastís intel·ligent.

1.

Qui més no ha pensat que he perdut el cap. Un títol suggerent, veritat? Doncs té una explicació molt fàcil: aquest pastís solet, amb una sola massa, en surt amb tres: una primera capa, seguida d’una semblant al púding o crema, i la final, el bescuit. Una meravella!

Tot d’una que vaig veure la recepta al bloc Kanela y Limón, vaig dir, aquesta l’hem de tastar. I efectivament, aquí en teniu la prova i la recepta per si voleu provar de fer-la. És ben senzilla, no té gaires secrets, i el resultat val la pena, si us agrada la crema. Això sí, no es pot desemmotlar per tant, s’han de fer talls dins la mateixa llauna de la cocció i servir-la. En surt bastanta quantitat, per la qual cosa en podem fer la meitat. 

Què, us hi animeu? 

Continua llegint

Coca del Pare Pius.

2.

Na Maria, una d’aquestes amigues de tota la vida, fa quinze dies, un dissabte, es va presentar a casa amb un tassonet de pasta i un full amb instruccions. N’havia sentit a parlar de la coca del Pare Pius, o coca de las Carmelitas Descalzas de Sevilla, de fet quan era petita sé que n’hi van regalar un tassó a ma mare que la va fer. La veritat em va fer molta il·lusió.

Vaig començar la recepta el dijous vinent i la vaig acabar aquest dissabte. Aquesta recepta té molts anys, i s’ha de fer en 10 dies, a partir de la massa del tassó que et regalen. Clar que segurament molts no la tendreu, per això he estat cercant per internet i he trobat la massa de la qual es parteix a aquest bloc, perquè sigueu els primers en començar aquesta cadena.

És una coca humida, i perfecte per berenar. Amb el gustet de canyella i taronja, i els trossets de poma, anous, i panses… és ideal. I el que fa més il·lusió és compartir-la amb tothom i formar part d’aquesta cadena. Sembla que ha de dur una feina, però no és així. És fa amb un tres i no res! 

Només he d’aclarir tres coses: la mesura és la del tassó amb la qual us regalen la massa, no es posa dins la gelera i finalment, que la podeu començar amb un cert temps des de que rebeu el tassó. Jo per exemple vaig començar dijous per fer-la dissabte.

Ho provam? És ben senzill!

Continua llegint

Mossegada de salmó i crema de formatge amb vinagreta de poma i mel.

1.

Més d’un pensareu, quina combinació més estranya. Però don fe, de que aquesta mescla de sabors dóna resultat. La dolçor justa de la mel i la poma, l’àcid d’aquesta, amb el fumat del salmó, la suavitat del formatge i aquella tapara que dona un toc diferent, no deixa indiferent a ningú.

Amb aquesta recepta, i la barqueta d’ou de guàtlera i sobrassada amb mel i romaní, em present al Concurs de Mossegades que organitza aquest mes de febrer Anardetapes. És al primer concurs en xarxa i el primer gastronòmic al qual me present, i em fa molta il·lusió. Han tingut molta paciència i han estat molt amables. Esper que sigui el primer de molts concursos, perquè serà una experiència fantàstica, i tots en traurem un caramull d’idees per uns bons aperitius.

mossegades

Anam amb la recepta? És ben senzilla!

Continua llegint

Una coca de xocolata genial.

1.

Un títol molt supersticiós veritat? Però mereixia algun honor. Sí, supòs que tothom té la seva coca de xocolata preferida. Per mi, és aquesta (de moment). Quan la vaig tastar, per primera vegada, vaig pensar amb vosaltres, i em vaig dir:  “Has de demanar la recepta Isabel Maria, i l’has de publicar. Aquesta delícia necessita ser compartida amb tothom!” És humida, dolça però sense ser embafadora, i no necessita res més, es fon fins la boca. Ben senzilla, i d’excel·lent resultat. Tot va a tast, però serà difícil que als xocoaddictes no us agradi! 

La coca que vaig tastar era feta de na Catalina, igual que la coca de brossat, i ella mateixa em va donar encantada la recepta. I per sant Antoni en fam fer dues. Una que el forn vell, (es va espatllar definitivament aquell dia) ens va cremar, i aquesta, que va quedar una mica massa cuita per fora. Però ara ja tenim forn nou, i no ens passarà més! (Ja era hora!) La que vam cremar, en vam berenar tota la setmana amb la llet. I què bona que era! De nou, moltíssimes gràcies per la recepta Catalina, i per aquesta mà que tens dins la cuina.

A més, he de dir una cosa, avui és un dia molt especial. Un dels meus millors amics, d’aquests que sempre hi són, fa devuit anys. No li vaig poder fer pastís, però li prepararem una festa sorpresa que entre tots va fer molt goig. Gràcies a ell, avui el bloc està en marxa, perquè fou qui me’l muntà. Un dia li faré una crema catalana, el seu postre preferit. Mil gràcies Jaume, i desitjar-te molts d’anys i bons. Molts junts! 

Després d’això, qui s’hi anima i em dieu que vos ha semblat? 

Continua llegint

Coca tovada d’albercocs i sobrassada.

1.

L’intenció no era fer aquesta coca. Jo volia mostrar-vos com és una coca de tallades, la típica de Mallorca per Carnestoltes. Però quan vaig anar a comprar el carabassat, no en vaig trobar ni a les botigues del poble, ni a les del poble veïnat.Quin greu em va saber…Però vaja, l’any que ve, si sóc entre vosaltres (que esper que sí!) intentaré publicar-vos una coca de talles, ben autèntica.

Avui, aquesta és la substituta, que de fet és exactament igual, però envers de posar-hi carabassat, du albercocs. (A casa ens agraden més.) Personalment, m’agrada molt més quan és temporada d’albercocs, i els podem posar frescs, i no en almívar com avui, però aquests en són un bon substitut tot l’any.

Arriba tard la recepta, però com sempre segon de batxillerat reclama més temps del que tinc per dedicar-vos. Però vaja, esper que us hi animeu.

Vos desitj un dolç Carnestoltes a tots! 

Continua llegint

Quiche de xampinyons, porros i cuixot.

1.

De ben segur que heu menjat moltes vegades i feta de moltes maneres una quiche. Ma mare en fa sempre que tenim qualque cosa, perquè és fàcil i agrada a tothom! En fan de tots els gustos, amb pasta brisa, de fulls, amb formatges de cabra, amb salmó, amb poma, amb tonyina, espinacs… En fi! Una recepta molt versàtil que dóna ales a a la imaginació.Probablement la  més coneguda és la quiche Lorraine, de cansalada i ceba. Aquest pastís salat té el seu origen a França, tot i que és coneguda a tot el món.

Si no voleu fer la pasta o no teniu temps la podeu comprar feta, que és de bona qualitat, i servirà ben igual. Però a jo m’agrada fer-la a casa, i pels més valents, us animo a que també ho proveu. L’èxit està assegurat!

Us explic com fer-la. 

Continua llegint

Pastís de formatge i confitura de fraules.

1.

Aquest és un dels pastissos que hem fet sempre a casa. I jo dic, que si una cosa es fa tan sovint, serà perquè té alguna cosa bona, o no? És fàcil, senzilla, lleugera, fresca i encanta. Això últim, sobre tot a la meva germana. Per això, aquesta recepta va per ella, perquè malgrat no ens ho diguem sovint, l’estim moltíssim. Gràcies Xisca Neus.

Bé, com un deia, es prepara en un tres i no res, només necessita unes hores de gelera. Per això és fantàstic per preparar-la amb antelació i si teniu un compromís, llevar-vos ho de sobre aviat i deixar tothom content (i amb bon gust de boca).

Respecte a la confitura, la meva, no té molt bona presència però la feim a casa, amb fraules de l’hort, i és molt bona. La podeu substituir per la confitura que volgueu, la que més us agradi! I només una cosa més, jo li pos talment, perquè és com més ens agrada, però si ho preferiu,  hi podeu dissoldre gelatina i que agafi cos. Queda més lluit, i si us agrada més, és un moment.

Us ha fet gana?

Continua llegint

Palos de crema.

2.

Segurament n’heu menjat algun cop, i si no n’heu menjat, segur que n’heu vist qualque vegada. Jo no n’havia fet mai, però a mon pare li agraden molt i em vaig dir que ho havia de provar. Qui no ho prova, no ho sap! Idò mans a l’obra. Em vaig posar a llegir-ne moltes receptes, mirant aquí, mirant allà, d’aquests m’agrada això, i d’aquests això… I aquest n’ha estat el resultat. El resultat em va satisfer, i van tenir força èxit, per tant, els compartesc amb vosaltres perquè us hi animeu!

Em va sorprendre la senzillesa.Resulta una recepta fàcil malgrat l’elaboració, i relativament ràpida. Però sobre tot queda lluïda, i si us agrada la crema, segur que us agradarà! Jo en vaig fer pals, perquè em va fer més gràcia, però la pasta és la mateixa que pels bunyols de vent. Ah! I a més a més, admet moltíssimes variacions. Esper que us agradi!

Anem amb la recepta.

Continua llegint

Picades d’abella.

2.

Primera recepta dolça d’aquest any nou, i aquesta vegada puc dir que es cenyeix perfectament al nom del bloc, de mel i sucre. Fàcils, amb sucre i mel.  I es que la veritat, les picades d’abella no tenen cap secret ni un, i es fan amb un obrir i tancar d’ulls! I a sobre, són un delícia i no embafen gens, són tot un vici.

Aquest dolç sembla que té el seu origen al poble de Manacor, on aquests dies han estat de festa per Sant Antoni. I a casa, com que mon pare és Toni, entre moltes altres coses, ens vam decidir a provar-les de fer. I ja us dic: a la primera. Tenen aquell toc cruixent de la pasta de fulls, el gustet de les ametlles, el sucre…

Don coratge a tothom perquè ho provi,a més a més, quedareu com reis amb un tres i no res. 

Continua llegint

Cocarrois de col i colflori.

5.

Tots els que sou de Mallorca, segur que n’heu menjat més d’una vegada. I és que la veritat, els cocarrois, són un plat salat ben nostre, juntament amb les panades. Es creu que tenen un orígen semític, perquè els jueus feien unes pastes semblants, però com sempre és difícil determinar un orígen concret.

Se’n fan tot l’any, i es solen farcir de verdura, però durant l’hivern és  la temporada natural de les hortalisses de fulla verda, i se’n fan de col, de colflori, d’espinacs, de bledes… Un dia us publicaré una recepte de cocarrois de patata i ceba, que són una delícia, però avui us en present uns de col i colflori. A més de les verdures, hi ha qui els acompanya amb panses, o també pinyons, botifarró o sobrassada. Va al gust de cadascú! A mi m’agraden talment, sense res, o amb qualque pansa.

La pasta, originàriament duia saïm, i jo n’hi he posat. I perquè suc de taronja? Perquè la meva padrina Bel n’hi posa, i m’agraden molt. He de dir-vos que no n’havia fet mai, però vaja, crec que estan aprovats, i us anim a tots a que proveu. Per mi a era la primera vegada, i si m’ha anat bé, no pot esser tan difícil!

Començam? 

Continua llegint