Rosquilles d’anís.

3.

Anís. Aquest el gust que caracteritza aquestes rosquilles, i tot i que a jo, personalment l’anís, no m’agrada, aquestes m’han agradat. Si bé els “nevaditos” tenen els seus adeptes per casa, les rosquilles van agradar més a casa dels padrins aquest diumenge. I és ben cert, que sobre gusts no hi ha res escrit!

La recepta, em va arribar des d’una veïna de Ca Sa Randera, la tenda on treballa una molt bona amiga de la família, i qui em va donar la recepta de la coca de brossat. I tan aviat com va arribar a casa, em vaig posar a fer-la. Em van deixar a més, un molinet per fer el cordell per després donar-li forma però no m’acabava d’anar bé, i vaig acabar fent-los a mà, i com que en surten bastants, ma mare em va ajudar a donar-los forma. D’aquí, vull donar les gràcies per la recepta, repetirem més d’una vegada.

No tenen cap complicació ni una. M’he quedat sense bàscula i per això us don la recepta com me la van donar a jo: amb tassons. En poder ho canviaré! Jo ho vaig fer amb tassons de 200 ml. 

Anem per feina…

Ingredients. 

  • 2 tassons de cassalla. 
  • 2 tassons de saïm sense fondre. (Llard a algunes zones)
  • Canyella (al gust)
  • Raspadura de dues llimones.
  • 1/2 sobre de llevat amb pols.
  • 1 tassó de sucre.
  • La farina que es begui.
  • Sucre pols.

Elaboració. 

Per començar posarem la cassalla, el saïm sense fondre, i el sucre dins un bol. Ho treballarem una mica, a fi de que ens quedi el saïm a trossets petits escampats per tota la mescla. A continuació hi posam la raspadura i la canyella. Tornam a mesclar, i després començam a posar-hi la farina per tandes (amb la primera tanda hi posam la llevat en pols), a poc a poc, i anam remenant fent cercles amb la mà estesa. Quan ja sigui espessa, començam a amassar-la i treballar-la una mica. Serà apunt quan la pasta ja no s’aferri a les mans. Arribat a aquest punt, feim una bolla, la posam dins el bol i la tapam amb un paper film. La deixarem reposar dins la gelera una hora mínim.

Passat el temps (pot estar d’un dia per l’altre) la treim de la gelera. És el moment d’encendre el forn a 180 ºC.

Per fer les rosquilles, agafarem una petita porció de pasta i sobre la zona de treball prèviament enfarinada, començarem a fer tires de pasta d’un centímetre, centímetre i mig de treball. Per això, la feim rodar sobre la superfície amb les mans planes, començant pel centre i dirigint-nos cap als costats respectivament de les mans. En tenir-los tots fets, tallam la pasta en trossos igual i unim els costats formant un cercle. Els posam a una llauna de forn sobre un paper vegetal, i els enfornam durant uns 30 minuts. Depèn del forn. Han de quedar blanquinosos per sobre i han de fer una mica de base per sota.

Passat el temps, o quan siguin cuits, les treim del forn, i els deixam refredar. Els ensucram amb el sucre pols, i ja els podem gaudir!

Si no els menjam tots, o no són per el mateix dia, es conserven perfectament durant molt de temps dins un recipient tancat hermèticament. De fet, passats uns quants dies s’intensifica el gust d’anís.

Bon profit!

1.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s