Public aquesta recepta a l’últim moment. Sóc dins el llit i d’aquí unes hores serem a Menorca a les festes de Sant Joan. I no podia fugir sense publicar una recepta, i quina més adequada que la típica coca de Sant Joan que fan a les terres catalanes. No n’havia menjat mai, ni n’havia feta mai, i aquest és el resultat.
Vaig anar preguntant als amics blocaires per una recepta, i tothom, com passa sempre, té la seva versió. Cap millor, ni cap de pitjor, totes úniques, però al final em vaig decidir per la recepta que em proposava la Pili de The Pink Cake Factory. Gràcies!
Queda una coca no molt dolça, i que és millor fer-la i menjar-la, però que val la pena tastar. Dit tot això, primer, moltíssimes felicitats a Joans i Joanes, en especial a ma mare que m’aguanta el desordre constant dins la cuina, i ara sí, anem amb la recepta.
Estiu, estiuet, ja t’ensumes, ja ets aquí, com t’enyoràvem. Per fi tenc temps de publicar aquesta recepta. La coca la vaig fer entre filòsofs, literatures i fórmules de punt mort, VAN i TIR. És evident que estudiar són hores, almanco d’asseguda davant els papers no podran dir que no n’hi vaig passar (això sí, també vaig fer molts minuts fantasiejant amb aquest estiu) , però el que també és evident és que tantes hores arriba a que no entra res, i entre una cosa i l’altre cerques un moment per fugir i desconnectar.Per descansar de la feina, vaig anar i venir de la finca de mon pare, Son Gener, d’on vaig agafar aquestes mores. M’hauríeu d’haver vist a prop de la morera, quines mans i quins llavis més pintats que duia! I amb tanta mora mon pare em va dir que en fes una coca, i així ho vaig fer. És tan senzill com una base de coca de verdures, amb la fruita i sucre. Si no teniu mores, podeu fer-la amb el que vulgueu. Una delícia per berenar!
Jo vos propòs per a la pasta una de les receptes del llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca, del qual us parlava a la recepta anterior. Dit tot això, anem per feina?
De mel i sucre 