Coca de mores i albercocs.

Estiu, estiuet, ja t’ensumes, ja ets aquí, com t’enyoràvem. Per fi tenc temps de publicar aquesta recepta. La coca la vaig fer entre filòsofs, literatures i fórmules de punt mort, VAN i TIR. És evident que estudiar són hores, almanco d’asseguda davant els papers no podran dir que no n’hi vaig passar (això sí, també vaig fer molts minuts fantasiejant amb aquest estiu) , però el que també és evident és que tantes hores arriba a que no entra res, i entre una cosa i l’altre cerques un moment per fugir i desconnectar.Per descansar de la feina, vaig anar i venir de la finca de mon pare, Son Gener, d’on vaig agafar aquestes mores. M’hauríeu d’haver vist a prop de la morera, quines mans i quins llavis més pintats que duia! I amb tanta mora mon pare em va dir que en fes una coca, i així ho vaig fer. És tan senzill com una base de coca de verdures, amb la fruita i sucre. Si no teniu mores, podeu fer-la amb el que vulgueu. Una delícia per berenar!

Jo vos propòs per a la pasta una de les receptes del llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca, del qual us parlava a la recepta anterior. Dit tot això, anem per feina? 

Púding de pa de llet.

Entre examen i examen, una troba un moment per escapar-se a la cuina i preparar alguna cosa ràpida. I això, és el que vaig fer jo ahir horabaixa. Tenim molts ous, i pensant amb mon pare, vaig fer-li aquest púding, perquè als matins en pugui menjar un trosset. És sobre tot ràpid, senzill i dóna resultat. Jo no hi vaig posar sucre cremat (caramel) al fons, perquè mon pare, no li agrada gaire, i ja que el feia per ell, almenys que sigui al seu gust! Però com podeu veure a les fotos, n’hi he posat de líquid per sobre, i també dóna bon resultat, i fa la recepta encara més fàcil. Això sí, si teniu temps, i vos agrada el caramel, no dubteu en fer-lo i posar-lo al fons del motlle, que personalment el resultat encara és millor.

Per altre banda, vos vull comentar que jo ho he fet amb pa de llet, però podeu utilitzar el que més us agradi! Magdalenes, coca, croissant, ensaïmada, pa de motlle… Qualsevol brioixeria que us hagi quedat pel rebost, i ja sigui seca. Això sí, si sou com jo, que no teniu brioixeria d’uns quants dies, i frisau de fer el púding, podeu posar el pa de llet tallat a trossos (o la vostre elecció) al forn, a 120 graus amb el “turbo” i deixar-lo uns 20 minuts. En treure’l, serà sec.

Després d’aquests aclariments, ens hi posam?

Fraules amb vinagre balsàmic, vainilla i iogurt grec.

No he perdut el cap, que segur que més d’un ho ha pensat! Pels que ja n’heu menjat sabeu (si us han agradat) que són molt bones, i pels que no, i sou molt fans de les fraules, creieu-me que és una manera fantàstica de menjar-se-les. Ah! I pels que no us agrada el vinagre, us anim a que com a mínim els doneu una oportunitat. De fet, qui em va recordar la recepta, fou n’Apol·lònia a qui el vinagre no la mata, però les fraules així, li agraden moltíssim. (Gràcies guapa!)

El vinagre, ressalta el gust de la fraula, que ara n’és temporada i estan a molt bon preu i sobre tot és quan són millors de gust. El iogurt grec, és opcional, i per acompanyar-ho, però totes soles també són excel·lents, no necessiten res més. Com veieu és una recepta fàcil, senzilla, bona, i sobre tot, sana. Què podem demanar més? A més a més, amb aquesta recepta, em present al Concurs Mossegades del més d’Abril  a Anardetapes.

Dit això, ens posam amb la recepta? 

Galetes cruixents de mel i anacards.

Per fi uns minuts per fer una recepta i publicar-vos-la. Estic sense facebook, perquè necessit treure temps d’on sigui perquè venen segurament els dos mesos més intensos de ma vida. Però quan tenc uns minuts, res fa que desconnecti més de tot que preparar alguna cosa a la cuina, i avui són aquestes galetes.

L’idea d’aquestes galetes, va sorgir perquè a l’institut hi ha un dia a la setmana  on venen productes de Comerç Just, i tot és molt bo, però fan unes galetes de mel i anacards que són boníssimes, i amb els amics, qualque dia en compram i en fem “bulla”. Jo em vaig quedar la bossa on hi havia els ingredients i vaig mirar de fer-ne la meva versió a casa. Sincerament? A la primera no sortiren bé. Eren de gust bones, però eren molt, molt dures. I ahir vaig provar aquest segon intent. No s’assemblen a les originals, només hi recorda una mica el gust, però, ens agraden molt. Són molt cruixents, i si us hi agraden, us agradaran. A casa volen… I es que per acompanyar un cafè o el tassó de llet del matí són ideals, i més sanes que les comercials.

Us hi animeu, i em dieu que us han semblat?

Rubiols.

Després d’una panada, toca mossegada dolça per arrodonir l’àpat, no trobau? Idò per aquestes dates toca menjar crespells, que els teniu a l’entrada anteriors i rubiols.

Els rubiols, pels que no els coneixeu són els dolç més típic de Setmana Santa. El més comú és que les faci tota la família plegada el dijous, divendres o dissabte, i com sempre passa a cada casa en fan les fan diferents, però l’essència és la mateixa: un semicercle de pasta farcit de qualque cosa dolça. El més comú es trobar-lo de cabell d’àngel, brossat, confitura d’albercoc o crema. Però se’n fan de tots els gustos. A casa d’un dels meus millors amics en fan de dolç de llet, igual que el meu professor de llatí, el sogre del qual en diu xoclo!

La pasta normalment és dolça, però també se’n fan sense sucre, com a casa. Ens agrada molt ja que trobam que la dolçor del farcit és suficient. Aquesta és la recepta de la meva padrina Francisca i sempre els hem fet igual. Hi ha un pas a pas, i us explicaré com els feim de brossat i vos daré unes quantes idees perquè pugueu escollir la que més us agradi. Els podeu congelar crus i coure’ls més endavant, però de totes maneres, conserven el seu encant uns quants dies perfectament.

Us hi animeu? 

Crespells.

Vos agraden els crespells? I els no seu illencs, n’heu menjat mai? Vos han agradat? Pels que no els coneixeu, els crespells són un tipus de galeta que es fa per Setmana Santa a Mallorca i que són ben arrelades a la terra. Els solen fer els més menuts de la casa perquè són molt fàcils de fer i en fan bulla de poder participar i deixar volar l’imaginació amb figuretes, mentre els grans fan els rubiols i les panades.

Vaig llegir una vegada que es feien per aprofitar la pasta que sobrava dels rubiols, però a casa (i crec que per molts llocs), les pastes de rubiols i de panades són dues receptes diferents. Aquesta recepta ens agrada més que la que teniem a casa feia anys, i l’hem canviada. És tracta d’una adaptació de la recepta que repartia, juntament amb un motlle, la campanya de Mallorca M’agrada després de fer un lipdub al poble. N’hi ha que hi posen xocolata per sobre, però el més habitual és menjar-los talment o ensucrats amb sucre pols. A parer meu, no necessiten res més.

Una mossegada dolça?

Palmeretes ensucrades amb xocolates.

Benvinguda primavera! I és que, tot i que l’hivern no ha estat gens mal de dur, el sol sempre es fa enyorar. S’allarguen els dies i amagam a poc a poc els abrics a l’armari. Torna l’escalforeta sobre la pell, tot recupera color, i vida. I la primavera ens regalarà com cada any les seves coses més dolces: cireres, fraules, albercocs… Un encant d’estació. I el millor? Que s’acosta l’estiu!

Idò l’alegria d’aquesta arribada, m’ha inspirat aquestes palmeretes, que la meva germana n’ha fet per dur a les seves amigues demà a classe. Són molt, molt fàcils de fer. No tenen cap secret ni un, i queden tan lluïdes! Una proposta ben senzilla, que per acompanyar una tassa de cafè, o de suc de taronja a l’hora de berenar, queda de meravella. A més, a més, si teniu nins petits per casa, fer-les és com un joc, que els encantarà!

Us hi animau? 

Pastís intel·ligent.

Qui més no ha pensat que he perdut el cap. Un títol suggerent, veritat? Doncs té una explicació molt fàcil: aquest pastís solet, amb una sola massa, en surt amb tres: una primera capa, seguida d’una semblant al púding o crema, i la final, el bescuit. Una meravella!

Tot d’una que vaig veure la recepta al bloc Kanela y Limón, vaig dir, aquesta l’hem de tastar. I efectivament, aquí en teniu la prova i la recepta per si voleu provar de fer-la. És ben senzilla, no té gaires secrets, i el resultat val la pena, si us agrada la crema. Això sí, no es pot desemmotlar per tant, s’han de fer talls dins la mateixa llauna de la cocció i servir-la. En surt bastanta quantitat, per la qual cosa en podem fer la meitat. 

Què, us hi animeu? 

Coca del Pare Pius.

Na Maria, una d’aquestes amigues de tota la vida, fa quinze dies, un dissabte, es va presentar a casa amb un tassonet de pasta i un full amb instruccions. N’havia sentit a parlar de la coca del Pare Pius, o coca de las Carmelitas Descalzas de Sevilla, de fet quan era petita sé que n’hi van regalar un tassó a ma mare que la va fer. La veritat em va fer molta il·lusió.

Vaig començar la recepta el dijous vinent i la vaig acabar aquest dissabte. Aquesta recepta té molts anys, i s’ha de fer en 10 dies, a partir de la massa del tassó que et regalen. Clar que segurament molts no la tendreu, per això he estat cercant per internet i he trobat la massa de la qual es parteix a aquest bloc, perquè sigueu els primers en començar aquesta cadena.

És una coca humida, i perfecte per berenar. Amb el gustet de canyella i taronja, i els trossets de poma, anous, i panses… és ideal. I el que fa més il·lusió és compartir-la amb tothom i formar part d’aquesta cadena. Sembla que ha de dur una feina, però no és així. És fa amb un tres i no res! 

Només he d’aclarir tres coses: la mesura és la del tassó amb la qual us regalen la massa, no es posa dins la gelera i finalment, que la podeu començar amb un cert temps des de que rebeu el tassó. Jo per exemple vaig començar dijous per fer-la dissabte.

Ho provam? És ben senzill!

Una coca de xocolata genial.

Un títol molt supersticiós veritat? Però mereixia algun honor. Sí, supòs que tothom té la seva coca de xocolata preferida. Per mi, és aquesta (de moment). Quan la vaig tastar, per primera vegada, vaig pensar amb vosaltres, i em vaig dir:  “Has de demanar la recepta Isabel Maria, i l’has de publicar. Aquesta delícia necessita ser compartida amb tothom!” És humida, dolça però sense ser embafadora, i no necessita res més, es fon fins la boca. Ben senzilla, i d’excel·lent resultat. Tot va a tast, però serà difícil que als xocoaddictes no us agradi! 

La coca que vaig tastar era feta de na Catalina, igual que la coca de brossat, i ella mateixa em va donar encantada la recepta. I per sant Antoni en fam fer dues. Una que el forn vell, (es va espatllar definitivament aquell dia) ens va cremar, i aquesta, que va quedar una mica massa cuita per fora. Però ara ja tenim forn nou, i no ens passarà més! (Ja era hora!) La que vam cremar, en vam berenar tota la setmana amb la llet. I què bona que era! De nou, moltíssimes gràcies per la recepta Catalina, i per aquesta mà que tens dins la cuina.

A més, he de dir una cosa, avui és un dia molt especial. Un dels meus millors amics, d’aquests que sempre hi són, fa devuit anys. No li vaig poder fer pastís, però li prepararem una festa sorpresa que entre tots va fer molt goig. Gràcies a ell, avui el bloc està en marxa, perquè fou qui me’l muntà. Un dia li faré una crema catalana, el seu postre preferit. Mil gràcies Jaume, i desitjar-te molts d’anys i bons. Molts junts! 

Després d’això, qui s’hi anima i em dieu que vos ha semblat?