Category Archives: De cullera
Fraules amb vinagre balsàmic, vainilla i iogurt grec.
No he perdut el cap, que segur que més d’un ho ha pensat! Pels que ja n’heu menjat sabeu (si us han agradat) que són molt bones, i pels que no, i sou molt fans de les fraules, creieu-me que és una manera fantàstica de menjar-se-les. Ah! I pels que no us agrada el vinagre, us anim a que com a mínim els doneu una oportunitat. De fet, qui em va recordar la recepta, fou n’Apol·lònia a qui el vinagre no la mata, però les fraules així, li agraden moltíssim. (Gràcies guapa!)
El vinagre, ressalta el gust de la fraula, que ara n’és temporada i estan a molt bon preu i sobre tot és quan són millors de gust. El iogurt grec, és opcional, i per acompanyar-ho, però totes soles també són excel·lents, no necessiten res més. Com veieu és una recepta fàcil, senzilla, bona, i sobre tot, sana. Què podem demanar més? A més a més, amb aquesta recepta, em present al Concurs Mossegades del més d’Abril a Anardetapes.
Dit això, ens posam amb la recepta?
Pastís intel·ligent.
Qui més no ha pensat que he perdut el cap. Un títol suggerent, veritat? Doncs té una explicació molt fàcil: aquest pastís solet, amb una sola massa, en surt amb tres: una primera capa, seguida d’una semblant al púding o crema, i la final, el bescuit. Una meravella!
Tot d’una que vaig veure la recepta al bloc Kanela y Limón, vaig dir, aquesta l’hem de tastar. I efectivament, aquí en teniu la prova i la recepta per si voleu provar de fer-la. És ben senzilla, no té gaires secrets, i el resultat val la pena, si us agrada la crema. Això sí, no es pot desemmotlar per tant, s’han de fer talls dins la mateixa llauna de la cocció i servir-la. En surt bastanta quantitat, per la qual cosa en podem fer la meitat.
Què, us hi animeu?
Pastís de formatge i confitura de fraules.
Aquest és un dels pastissos que hem fet sempre a casa. I jo dic, que si una cosa es fa tan sovint, serà perquè té alguna cosa bona, o no? És fàcil, senzilla, lleugera, fresca i encanta. Això últim, sobre tot a la meva germana. Per això, aquesta recepta va per ella, perquè malgrat no ens ho diguem sovint, l’estim moltíssim. Gràcies Xisca Neus.
Bé, com un deia, es prepara en un tres i no res, només necessita unes hores de gelera. Per això és fantàstic per preparar-la amb antelació i si teniu un compromís, llevar-vos ho de sobre aviat i deixar tothom content (i amb bon gust de boca).
Respecte a la confitura, la meva, no té molt bona presència però la feim a casa, amb fraules de l’hort, i és molt bona. La podeu substituir per la confitura que volgueu, la que més us agradi! I només una cosa més, jo li pos talment, perquè és com més ens agrada, però si ho preferiu, hi podeu dissoldre gelatina i que agafi cos. Queda més lluit, i si us agrada més, és un moment.
Us ha fet gana?
Flam d’ou.
És una senzillesa. Ous, llet i sucre. Què s’obté? Un dolç ràpid, senzill, i per tots aquells amants del flam, una delícia.
Aquest cap de setmana tenia quasi dues dotzenes d’ous a dins la gelera, i els hi havia de donar sortida com fos. Vaig demanar per casa si agradava el flam d’ou, i el resultat va esser un sí del pare, i un, ni me ve ni me va de ma mare i la meva germana. Fos com fos, m’hi vaig aventurar. I a dir veritat, el vespre quan vaig arribar a casa, ja en faltava un. Ma mare no havia pogut esperar a que fossin ben freds per tastar-lo, i li agradarà tant que se’l va acabar tot. Vaig estar més que contenta!
El resultat d’aquesta recepta és un flam amb un pronunciat gust d’ou i un punt just de dolçor, per tant, si sou molt llépols podeu posar-hi més sucre. Si ho voleu alleugerir, els podeu fer amb llet desnatada també.
Les meves flameres eren força grosses, i me’n sortiren sis, però podria canviar segons el mida de la flamera. I per últim dir-vos que jo hi vaig posar set ous, perquè n’hi havia de petits i de grossos. Si són grossos bastaran sis.
Ho provam?
Un tiramisú per a n’Aina.
