Entre examen i examen, una troba un moment per escapar-se a la cuina i preparar alguna cosa ràpida. I això, és el que vaig fer jo ahir horabaixa. Tenim molts ous, i pensant amb mon pare, vaig fer-li aquest púding, perquè als matins en pugui menjar un trosset. És sobre tot ràpid, senzill i dóna resultat. Jo no hi vaig posar sucre cremat (caramel) al fons, perquè mon pare, no li agrada gaire, i ja que el feia per ell, almenys que sigui al seu gust! Però com podeu veure a les fotos, n’hi he posat de líquid per sobre, i també dóna bon resultat, i fa la recepta encara més fàcil. Això sí, si teniu temps, i vos agrada el caramel, no dubteu en fer-lo i posar-lo al fons del motlle, que personalment el resultat encara és millor.
Per altre banda, vos vull comentar que jo ho he fet amb pa de llet, però podeu utilitzar el que més us agradi! Magdalenes, coca, croissant, ensaïmada, pa de motlle… Qualsevol brioixeria que us hagi quedat pel rebost, i ja sigui seca. Això sí, si sou com jo, que no teniu brioixeria d’uns quants dies, i frisau de fer el púding, podeu posar el pa de llet tallat a trossos (o la vostre elecció) al forn, a 120 graus amb el “turbo” i deixar-lo uns 20 minuts. En treure’l, serà sec.
No he perdut el cap, que segur que més d’un ho ha pensat! Pels que ja n’heu menjat sabeu (si us han agradat) que són molt bones, i pels que no, i sou molt fans de les fraules, creieu-me que és una manera fantàstica de menjar-se-les. Ah! I pels que no us agrada el vinagre, us anim a que com a mínim els doneu una oportunitat. De fet, qui em va recordar la recepta, fou n’Apol·lònia a qui el vinagre no la mata, però les fraules així, li agraden moltíssim. (Gràcies guapa!)
El vinagre, ressalta el gust de la fraula, que ara n’és temporada i estan a molt bon preu i sobre tot és quan són millors de gust. El iogurt grec, és opcional, i per acompanyar-ho, però totes soles també són excel·lents, no necessiten res més. Com veieu és una recepta fàcil, senzilla, bona, i sobre tot, sana. Què podem demanar més? A més a més, amb aquesta recepta, em present al Concurs Mossegades del més d’Abril a Anardetapes.
Qui més no ha pensat que he perdut el cap. Un títol suggerent, veritat? Doncs té una explicació molt fàcil: aquest pastís solet, amb una sola massa, en surt amb tres: una primera capa, seguida d’una semblant al púding o crema, i la final, el bescuit. Una meravella!
Tot d’una que vaig veure la recepta al bloc Kanela y Limón, vaig dir, aquesta l’hem de tastar. I efectivament, aquí en teniu la prova i la recepta per si voleu provar de fer-la. És ben senzilla, no té gaires secrets, i el resultat val la pena, si us agrada la crema. Això sí, no es pot desemmotlar per tant, s’han de fer talls dins la mateixa llauna de la cocció i servir-la. En surt bastanta quantitat, per la qual cosa en podem fer la meitat.
Aquest és un dels pastissos que hem fet sempre a casa. I jo dic, que si una cosa es fa tan sovint, serà perquè té alguna cosa bona, o no? És fàcil, senzilla, lleugera, fresca i encanta. Això últim, sobre tot a la meva germana. Per això, aquesta recepta va per ella, perquè malgrat no ens ho diguem sovint, l’estim moltíssim. Gràcies Xisca Neus.
Bé, com un deia, es prepara en un tres i no res, només necessita unes hores de gelera. Per això és fantàstic per preparar-la amb antelació i si teniu un compromís, llevar-vos ho de sobre aviat i deixar tothom content (i amb bon gust de boca).
Respecte a la confitura, la meva, no té molt bona presència però la feim a casa, amb fraules de l’hort, i és molt bona. La podeu substituir per la confitura que volgueu, la que més us agradi! I només una cosa més, jo li pos talment, perquè és com més ens agrada, però si ho preferiu, hi podeu dissoldre gelatina i que agafi cos. Queda més lluit, i si us agrada més, és un moment.
És una senzillesa. Ous, llet i sucre. Què s’obté? Un dolç ràpid, senzill, i per tots aquells amants del flam, una delícia.
Aquest cap de setmana tenia quasi dues dotzenes d’ous a dins la gelera, i els hi havia de donar sortida com fos. Vaig demanar per casa si agradava el flam d’ou, i el resultat va esser un sí del pare, i un, ni me ve ni me va de ma mare i la meva germana. Fos com fos, m’hi vaig aventurar. I a dir veritat, el vespre quan vaig arribar a casa, ja en faltava un. Ma mare no havia pogut esperar a que fossin ben freds per tastar-lo, i li agradarà tant que se’l va acabar tot. Vaig estar més que contenta!
El resultat d’aquesta recepta és un flam amb un pronunciat gust d’ou i un punt just de dolçor, per tant, si sou molt llépols podeu posar-hi més sucre. Si ho voleu alleugerir, els podeu fer amb llet desnatada també.
Les meves flameres eren força grosses, i me’n sortiren sis, però podria canviar segons el mida de la flamera. I per últim dir-vos que jo hi vaig posar set ous, perquè n’hi havia de petits i de grossos. Si són grossos bastaran sis.
Qui no ha menjat mai tiramisú? Idò jo he decidit començar aquesta aventura amb un trosset d’aquest dolç tan conegut. El vaig preparar per celebrar l’aniversari d’una persona molt especial, n’Aina, qui no s’ho va pensar ni dos minuts quan li vaig preguntar per un postre.
D’aquest postre d’origen italià, tothom en té la seva recepta i n’hi ha moltes versions, però totes coincideixen en un mateix ingredient: el mascarpone. Jo n’he volgut elaborar la meva recepta, i aquest n’és el resultat: una tiramisú amb mousse de mascarpone. Esper que us animeu i vos agradi!
