Category Archives: Dolça
Rubiols.
Després d’una panada, toca mossegada dolça per arrodonir l’àpat, no trobau? Idò per aquestes dates toca menjar crespells, que els teniu a l’entrada anteriors i rubiols.
Els rubiols, pels que no els coneixeu són els dolç més típic de Setmana Santa. El més comú és que les faci tota la família plegada el dijous, divendres o dissabte, i com sempre passa a cada casa en fan les fan diferents, però l’essència és la mateixa: un semicercle de pasta farcit de qualque cosa dolça. El més comú es trobar-lo de cabell d’àngel, brossat, confitura d’albercoc o crema. Però se’n fan de tots els gustos. A casa d’un dels meus millors amics en fan de dolç de llet, igual que el meu professor de llatí, el sogre del qual en diu xoclo!
La pasta normalment és dolça, però també se’n fan sense sucre, com a casa. Ens agrada molt ja que trobam que la dolçor del farcit és suficient. Aquesta és la recepta de la meva padrina Francisca i sempre els hem fet igual. Hi ha un pas a pas, i us explicaré com els feim de brossat i vos daré unes quantes idees perquè pugueu escollir la que més us agradi. Els podeu congelar crus i coure’ls més endavant, però de totes maneres, conserven el seu encant uns quants dies perfectament.
Us hi animeu?
Crespells.
Vos agraden els crespells? I els no seu illencs, n’heu menjat mai? Vos han agradat? Pels que no els coneixeu, els crespells són un tipus de galeta que es fa per Setmana Santa a Mallorca i que són ben arrelades a la terra. Els solen fer els més menuts de la casa perquè són molt fàcils de fer i en fan bulla de poder participar i deixar volar l’imaginació amb figuretes, mentre els grans fan els rubiols i les panades.
Vaig llegir una vegada que es feien per aprofitar la pasta que sobrava dels rubiols, però a casa (i crec que per molts llocs), les pastes de rubiols i de panades són dues receptes diferents. Aquesta recepta ens agrada més que la que teniem a casa feia anys, i l’hem canviada. És tracta d’una adaptació de la recepta que repartia, juntament amb un motlle, la campanya de Mallorca M’agrada després de fer un lipdub al poble. N’hi ha que hi posen xocolata per sobre, però el més habitual és menjar-los talment o ensucrats amb sucre pols. A parer meu, no necessiten res més.
Una mossegada dolça?
Coca tovada d’albercocs i sobrassada.
L’intenció no era fer aquesta coca. Jo volia mostrar-vos com és una coca de tallades, la típica de Mallorca per Carnestoltes. Però quan vaig anar a comprar el carabassat, no en vaig trobar ni a les botigues del poble, ni a les del poble veïnat.Quin greu em va saber…Però vaja, l’any que ve, si sóc entre vosaltres (que esper que sí!) intentaré publicar-vos una coca de talles, ben autèntica.
Avui, aquesta és la substituta, que de fet és exactament igual, però envers de posar-hi carabassat, du albercocs. (A casa ens agraden més.) Personalment, m’agrada molt més quan és temporada d’albercocs, i els podem posar frescs, i no en almívar com avui, però aquests en són un bon substitut tot l’any.
Arriba tard la recepta, però com sempre segon de batxillerat reclama més temps del que tinc per dedicar-vos. Però vaja, esper que us hi animeu.
Vos desitj un dolç Carnestoltes a tots!
Picades d’abella.
Primera recepta dolça d’aquest any nou, i aquesta vegada puc dir que es cenyeix perfectament al nom del bloc, de mel i sucre. Fàcils, amb sucre i mel. I es que la veritat, les picades d’abella no tenen cap secret ni un, i es fan amb un obrir i tancar d’ulls! I a sobre, són un delícia i no embafen gens, són tot un vici.
Aquest dolç sembla que té el seu origen al poble de Manacor, on aquests dies han estat de festa per Sant Antoni. I a casa, com que mon pare és Toni, entre moltes altres coses, ens vam decidir a provar-les de fer. I ja us dic: a la primera. Tenen aquell toc cruixent de la pasta de fulls, el gustet de les ametlles, el sucre…
Don coratge a tothom perquè ho provi,a més a més, quedareu com reis amb un tres i no res.
Bunyols de les Verges.
“Avui són les Verges, tots hi hem d’anar! De bunyols amb sucre, hem de berenar!” Aquesta era la cançó que cantàvem a l’escola quan asseguts tots a terra el dia de les verges ens donaven a tots bunyols perquè berenàssim. Ens posàvem sucre i oli per tota la boca i les mans, però bé que ens agradaven!
Els bunyols es fan a Mallorca el 21 d’Octubre, el dia de les Verges. Segons l’antiga tradició, la nit del 20 d’Octubre, els joves anaven a cantar serenates a les fadrines, qui els ho agraïen amb bunyols i vi de moscatell. Les coses canvien i això ja no és així, però ens ha quedat una part ben dolça de la tradició: el bunyol.
Quan vaig esser més gran en vaig voler aprendre a fer, i si menjar-ne ja m’agradava, fer-los m’agradava encara més. De tot d’una el tema: han de ser rodons i amb forat, no anava amb jo. Feia “patitos” que els hi deia, però vaja, ben aviat els vaig agafar el truc i em quedaren tots amb forat. L’any que en vaig aprendre, devia tenir uns 11 anys, en vaig fer per tot allà on vaig poder, i és que, encara ara, fer bunyols m’encanta.
Tot i que són igual de bons amb forat o sense, intentaré explicar-vos tan bé com pugui com es fa. L’única cosa delicada que tenen és l’oli calent, però com que dus les mans banyades, don fe de que si el toques de rampellada casi ni te’n tems. Pel que fa a les proporcions d’ingredients, tothom té la seva recepta: amb més farina, amb més ous, amb llet, etc. L’única cosa que diferencia un bunyol bo d’un que no ho és tant, es troba en si és oliós o no, ja que si beuen massa oli cauen molt pesats a l’estómac. Ara bé, si agafen més oli o manco depèn una mica també del punt de tou. Quina és la millor recepta, és un misteri, però jo vos propòs la que a mi més m’agrada.
I abans de posar-nos-hi, vull puntualitzar que com són més bons personalment, són ben calentets, ja que quan refreden perden el crec-crec que fa la crosta i tornen molls. Passats per sucre o mel, són boníssims!
Ensaïmada de xocolata blanca amb anous.
De mel i sucre 